Ho llegim a l’ARA: els editors en llengua anglesa de Roald Dahl, juntament amb els gestors dels drets d’autor, “han decidit modificar algunes de les paraules de les seves mítiques obres per adaptar-les als nous temps i al llenguatge políticament correcte”. I així, doncs, l’Augustus Gloop de Charlie i la fàbrica de xocolata ja no és "gras" sinó "enorme", els Oompa-Loompa són “persones petites” en lloc d'“homes petits”, el centpeus de James i el préssec gegant no canta que la tia Esponja és “grassa i flonja”, ara canta que és "desagradable", la senyora Twit d’Els cretins ja no és lletja i bestial, sinó només bestial. A Les bruixes, on hi diu que “les bruixes són calbes sota les perruques” hi han afegit una frase que no és de l’autor: "Hi ha moltes altres raons per les quals les dones poden fer servir perruques i no hi ha res de dolent".
Sisplau, no ens aturem en Roald Dahl. Fem que Laurel i Hardy siguin “el Desagradable i el Prim”, i fins i tot reescrivim “el llibre enorme de Petete”. Fem que Afrodita, la robot del Mazinger Z, expliqui, cada cop que llanci un míssil, que hi ha moltes dones que per alguna raó o altra tenen pits no normatius. Substituïm els nans de la Blancaneu i fins i tot el gegant verd de l’empresa d’espàrrecs per “persones” sense gènere d’alçades diferents. Fem que les sirenes siguin dones i que els elfs siguin persones de gènere neutre amb orelles de mida diferent però precioses. Fem que les bruixes no puguin ser arrugades, per tant, intentem no especificar-ne mai l’edat o fem que es facin totes un lífting. Cas a part és en Patufet. Per ser correctes, en Patufet hauria de ser un nen de creixença limitada (que està fent un tractament) amb dots innats per al cant i la rima. Però al final del conte els seus pares haurien de perdre’n la custòdia.
