5/4: El manifest de Koiné ja ha tingut un efecte positiu
Ha certificat la centralitat de la llengua en el debat públic català. Una centralitat que li negaven alguns per estratègia, d’altres per convicció i encara d’altres per conveniència: ja els estan bé les coses com estan. La millor prova d’aquesta centralitat ha estat alguna de les reaccions al manifest, caricaturitzant-lo, convertint-lo en un manifest a favor del monolingüisme -que no ho és- o posant tot l’èmfasi en els aspectes laterals més discutibles i obviant la tesi central: que el futur del català com a llengua socialment i culturalment viva demana que una Catalunya independent -o autònoma, federada o el que sigui!- no aposti per la conservació de l’statu quo, sinó per accions positives a favor del català. Polítiques lingüístiques n’hi ha a Catalunya i, sobretot, a Espanya. Començant per la Constitució espanyola. El debat és sobre polítiques. I llavors t’adones que hi ha persones a les quals fa més mandra que els toquin la llengua que el passaport. A alguns no els faria tanta mandra viure en una Catalunya independent en la qual poguessin ignorar eternament l’existència del català com en una Catalunya on el català sigui llengua compartida, llengua de cohesió social, llengua comuna a la plaça pública.