4 d’abril: el dia de la impotència europea

Atrenc d’alba. Així van començar, ben d’hora al matí, les primeres expulsions d’immigrants des de l’illa de Lesbos cap a Turquia, en funció de l’acord que la UE ha signat amb Ankara. Van ser 136 persones, la majoria pakistanesos, blangladeshians i marroquins que segons les autoritats no havien demanat l’asil, i que van ser obligats a pujar en dos ferris en direcció al port turc de Dikili. Un altre vaixell amb 66 persones més va sortir de l’illa de Quios amb el mateix destí. Els mateixos responsables de Frontex, l’agència europea que supervisa els trasllats forçosos, van admetre que aquest primer contingent era poc conflictiu perquè no hi havia ni nens ni persones provinents de zones en conflicte. No se sap, doncs, si les escenes seran igual de tranquil·les quan comencin a deportar els milers de sirians i afganesos, famílies senceres amb gent gran i nens, que viuen retinguts al camp de Mòria, on es calcula que hi ha 3.300 persones.

Serà difícil que aquestes imatges siguin compensades per l’arribada a països europeus de refugiats sirians provinents dels camps d’acollida a Turquia, tal com també preveu l’acord. Ahir van arribar 32 sirians a Alemanya i 11 a Finlàndia, en el marc d’aquest pacte que estableix que per cada sirià en sòl europeu deportat s’acollirà un dels que són als camps de refugiats. El destí dels expulsats és doblement trist perquè en el seu dia es van jugar la vida al mar Egeu per arribar a Europa fugint de la guerra i la barbàrie de l’Estat Islàmic i de Baixar al-Assad, i ara veuen com han de tornar a un país, Turquia, del qual en el seu dia també van intentar fugir.

Els estats europeus estan molt equivocats si pensen que amb aquesta decisió resoldran el problema (les màfies s’afanyaran a obrir noves vies d’entrada irregulars) o s’apaivagarà l’auge de la dreta populista. Ben al contrari, encara tindrà més motius per continuar la seva campanya de la por a l’estranger. El 4 d’abril, doncs, serà recordat com el dia de la vergonya i la impotència d’Europa, incapaç de donar una resposta a l’emergència humanitària que estigui a l’altura seus valors, i d’impulsar una solució, juntament amb els EUA, a l’origen del problema: la guerra de Síria.