14 d'abril. Dietari d'un ciutadà (1931)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús14 d'abril! Impossible de recollir en aquestes notes tota l'emoció profunda, tota la grandesa d'aquest dia inoblidable. Impossible de reflectir amb justesa l'espectacle meravellós de la ciutat en la jornada històrica de la proclamació de la República Catalana. [...]

Dos quarts de tres de la tarda. Encara no hem sortit de casa i no tenim notícia de res del que passa. Els discos que llança la ràdio amenitzen les postres del nostre dinar. Tot d'un cop, la serpentina de música banal s'interromp i el speaker proclama la següent notícia: "Acabem de rebre la visita del representant oficial de l'Ajuntament de Barcelona, el qual confirma la proclamació de la República Catalana, presidida per Don Francesc Macià". [...]

Sortim de casa. [...] La Rambla! Com descriure l'espectacle emocionant d'aquesta Rambla meravellosa? En aquestes hores inoblidables hem sentit en la Rambla com vivia, com bategava, el cor de Catalunya. Entre l'orgia de moviment, de llum i de color, les banderes onegen al vent, com flames vives de llibertat. En totes les cares hi ha un somriure, un visca! emocionat. El clam de la multitud s'enfila cap al cel com un himne de victòria. [...]

Tot Barcelona és al carrer. Ja tot el poble és una bandera i totes les veus són un cant. Els tramvies han perdut llur forma sota el raïm humà que els ha pres per assalt. Aquí, un grup d'estudiants ha hissat una noia bonica com un sol que crida "Visca Catalunya!" [...]

Una esgarrifança d'emoció ha envaït la gentada. Als ulls dels que tenim a la vora hi veiem perlejar unes llàgrimes. I ara ve un silenci més profund encara. Hom diria que se sent el bategar de tots els cors... va a parlar En Macià:

-Fa 25 anys de la meva vida que treballo per arribar a aquest moment que estem vivint...

La veu del President de Catalunya, sentida dintre la penombra en què està submergida la Plaça, sembla de l'altre món. En Macià ha acabat el parlament, i el silenci dura encara, fins que un crit triomfal, i ple de tendresa, un "Visca l'Avi!" que tot el poble respon, desfà un punt la màgia del somni i ens torna a la realitat, una realitat molt més bella que cap somni!