Professionals l'activitat dels quals depèn del coneixement: educadors i professors, periodistes, economistes, advocats, arquitectes, dissenyadors, consultors, psicòlegs, enginyers, publicistes, escriptors… La llista seria interminable. Aquestes professions requereixen determinades competències. Una d'elles, penso que la principal, és el coneixement, que inclou tot el que s'ha acumulat durant la formació i posterior actualització del professional. No és només el que ha estudiat. És també el que ha anat llegint en relació amb la feina o amb aspectes que hi estan relacionats.
En els meus vessants d'escriptor i economista, al llarg dels anys he anat acumulant una biblioteca enorme de llibres. No sols d'economia i empresa. Assajos sobre filosofia, història, sociologia… M'han interessat molt els llibres sobre com escriure llibres. Recursos estilístics, manuals d'estil, estratègies narratives…
I explico això per una cosa que m'ha succeït i que tal vegada alguns lectors consideren antiquat o que s'allunya de la gran tendència digital. El cas és que, a causa d'una mudança (horribles, les mudances), he tingut la meva gran biblioteca en caixes durant diversos mesos. No podia treure els llibres perquè les prestatgeries no estaven llestes (encara més horribles, les reformes). Passaven les setmanes i m'envaïa una sensació estranya. La meva capacitat per escriure i inspirar-me estava com minvada. Una inseguretat o dubte s'ensenyoria de mi. Com si perdés força o combustible.
Ahir vaig acabar de col·locar tots els meus llibres a les prestatgeries. Cada exemplar que col·locava al costat de l'altre portava al meu record les seves principals idees, m'inspirava, em feia rememorar aquesta o aquella teoria, aquell punt de vista, aquesta manera de veure les coses, aquell assumpte que tant de debat portava… I aquí vaig descobrir l'immens valor d'una portada, d'una coberta, del disseny físic d'un llibre. Vaig constatar que la coberta física, el disseny i el mateix exemplar en si, palpable, amb les meves notes i marques, activava els mecanismes de la memòria. La memòria és indissociable dels estímuls que la van alimentar.
Em vaig ficar al llit amb mil noves idees al cap. Per escriure. Per debatre. Per pensar. Per compartir. Em vaig adonar que el meu arsenal, més gran o més petit, seguia viu. Només necessitava el llibre llegit, dret davant meu. Soc dels que mai passaran al llibre digital. Perquè el llibre és una mica més que un text. És la memòria. El llibre físic és el ressò de la lectura que aquest mateix llibre va fer possible. Els llibres tenen vida. N'estic convençut.
