Llegeixo a l'ARA les conclusions d’una recerca del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) sobre els estudiants de primària i secundària. Diu que “a tercer de primària (9 anys) un nen de classe alta porta dos cursos d'avantatge a un nen de classe baixa” i que “el fracàs escolar afecta més els nois que les noies i més els alumnes amb baix nivell socioeconòmic que els més benestants”. Entre les causes? “Els pocs referents mestres masculins podrien ser variables que expliquen l'abandonament escolar «desproporcionat» entre els nois i entre els alumnes pobres”.
Si hi ha pocs referents masculins i és per això que els nens abandonen més, aquesta causa no pot ser també la que faci abandonar “els pobres”. Penso que, entre altres raons, qui abandona els estudis és perquè (amb sort) ha decidit posar-se a treballar per guanyar diners, i que les feines no qualificades a què pot aspirar un noi sense estudis semblen potser una mica més atractives que les feines no qualificades a què pot aspirar una noia sense estudis. La gran diferència entre pobres i no pobres són les extraescolars. Qui pot fa repàs, anglès o qualsevol altra cosa que formi una vocació, com la música o l’esport.
Podem dir que hi ha escoles que tenen més nivell (per mil factors, un d’ells, l’econòmic) o que hi ha nens que no només són pobres, sinó que acaben d’arribar i no parlen, encara, els idiomes dels companys i mestres. Però dir que “un nen de classe alta porta dos cursos d'avantatge a un nen de classe baixa” és dir molt. I no és exactament el mateix que dir que “un nen de classe baixa va dos cursos per sota d'un nen de classe alta”. Si un nen de classe baixa va dos cursos per sota, als nou anys, vol dir que no ha assolit les regles matemàtiques que li pertoquen, el nivell d’anglès i les competències lingüístiques que fan al cas. Però dir que un nen de nou anys de classe alta porta dos cursos d’avantatge vol dir que té competències pròpies dels onze. És així? Com que em costa de creure, espero que els autors de l’estudi siguin de classe alta.
