La CUP i les fotos del rei: l’enèsim capítol de desunió independentista

L’objectiu que s’ha marcat la majoria independentista del Parlament és, ni més ni menys, aconseguir que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa després d’un referèndum. Ho fa amb una majoria fràgil d’escons (72 sobre 135) i amb el 48% dels vots davant de tot un Estat que es nega en rodó a permetre una consulta i que compta amb múltiples mecanismes (legals, econòmics, polítics, diplomàtics, etc.) per curtcircuitar el procés sobiranista. En aquestes circumstàncies, JxSí i la CUP només poden triomfar si actuen de manera coordinada, amb una unitat d’acció sense escletxes.

L’episodi que es va viure ahir amb la protesta de la CUP contra les detencions dels joves que van cremar fotos del rei la passada Diada demostra que aquesta unitat d’acció és, avui dia, una quimera. Sense entrar en els motius de fons de la protesta, perquè és evident que el delicte d’injúries a la Corona és impropi d’una democràcia moderna i un atac a la llibertat d’expressió, la realitat és que les acusacions de la CUP contra la policia catalana, els Mossos, i el conseller d’Interior, Jordi Jané, no fan sinó transmetre la sensació que aquesta majoria independentista no és, en realitat, operativa. Al contrari, la relació entre els seus dos principals actors es basa en la desconfiança. Sembla que alguns tinguin més ganes d’estripar les cartes i forçar noves eleccions que de fer pinya per aconseguir la celebració del referèndum anunciat pel president Puigdemont, a qui, per cert, la CUP va atorgar la seva confiança perquè tirés endavant la legislatura. On queden els efectes d’aquell vot? Quin govern pot sobreviure sense un mínim d’estabilitat? En quina mena de vodevil es pot convertir la tramitació dels pressupostos que començarà la setmana que ve... amb el vot de la CUP? ¿No serà tot plegat una maniobra de consum intern per compensar aquest vot favorable a la tramitació?

A més de restar credibilitat al procés, el format de protesta triat per la CUP també resulta discutible. Cremar fotografies del rei no és la millor manera d’eixamplar la majoria a favor de la independència ni de transmetre a l’exterior el caràcter pacífic i cívic de la reclamació catalana. Com dèiem, l’Estat disposa de múltiples armes per fer descarrilar el procés. Però potser no li caldran perquè la seva millor carta és la divisió sobiranista.