Cunyadisme i tietisme

Un reportatge interessantíssim de Marc Toro ens explicava “com arriba l’extrema dreta al mòbil dels teus fills”. Ens posava l’exemple d’un estudiant de primer d'ESO que afirmava: "La bretxa salarial no existeix". Quan el seu professor li preguntava d’on ho havia tret ell deia: “Ho he vist a Youtube”.

És molt cert que les notícies o les ressenyes literàries o cinematogràfiques arriben als nostres adolescents a través de la xarxa. Que hi hagi hagut un terratrèmol a l’altra punta de món no els interessa si el veuen a la tele o al diari convencional, però sí que els interessa si un youtuber el retransmet en directe. Un alumne, doncs, afirma “La bretxa salarial no existeix" perquè “Ho he vist a Youtube”. I bé, anem a l’exemple contrari. Un altre alumne afirma “La bretxa salarial existeix” perquè "Ho he vist a Youtube”. O perquè ho han dit per la tele. En aquest cas, seria útil disposar dels exemples. L’ARA n’ha publicat notícies, de la qüestió, basades en estadístiques. Són estadístiques de Barcelona Activa, de l’Ajuntament, de la Generalitat... Però aquestes estadístiques no ens parlen de casos concrets. Una vegada, sí, l’ARA va publicar un de cas concret, però sense revelar el nom de l’empresa. Deia que la inspecció de treball havia detectat un cas “molt greu” i havia multat els infractors amb 15.000 euros. Per què no se’n va fer públic el nom, si la situació és gravíssima? Quines dades tenim d’aquesta empresa que paga més els homes que les dones per la mateixa feina? Aquesta pregunta que acabo de fer la fan, en veu baixa, amb la boca petita, sempre en privat, moltes persones, homes i dones, que són progressistes, odien la dreta, però que estan cansades de la condescendència, dramatisme, alliçonament i rebombori de les esquerres. A la dreta potser hi ha cunyadisme. A l’esquerra, tietisme. I ja em direu, posats a triar, quina opció de les dues us resulta més passadora.