Cultura de la violació
El que ha fet la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a Galícia, en què s'adrecen a les dones dient-los que vagin amb compte si surten a córrer, o de copes (o de quina manera es vesteixen, o a quins llocs van i a quines hores), és promoure la cultura de la violació. La bancada del PP ha reaccionat com un sol energumen i ha muntat un dels escàndols que són marca de la casa. Però, per molt que cridin (o precisament perquè criden molt), i per molt que després Montero hagi rebut el toc d'atenció de Meritxell Batet, les paraules de la ministra no eren incorrectes. Ni tan sols inexactes.
Cultura de la violació no és animar els violadors a atacar les seves víctimes, sinó fer culpables les víctimes d'haver causat la violació. És la lògica de frases com “és que provoquen”, i d'altres arguments encara més infames: un exemple paradigmàtic va ser el famós judici dels violadors coneguts com la Manada, en què es van dedicar sessions i més sessions a discutir si la vagina de la víctima estava lubricada o no quan va ser atacada pels cinc criminals. Segons aquesta decadent visió de la vida en general, i de la sexualitat en particular, si la víctima tenia lubricada la vagina ja no hi havia hagut violació i tot quedava, com va dir un dels magistrats del tribunal, en “un jolgorio”.
D'això se'n diu culpabilitzar les víctimes, que és una de les pitjors agressions que es poden cometre contra algú que ha estat, efectivament, víctima d'una agressió. La dreta nacionalista espanyola fa això contínuament quan debat (és un dir) sobre violència de gènere, tant si es tracta de violació com d'altres tipus, menys visibles i per tant encara més exposats a la seva demagògia, de violència contra les dones. Per extensió ho fan amb totes aquelles víctimes que no els interessen: les víctimes d'ETA que no volen agrupar-se sota les associacions de l'entorn del PP són, segons el PP, gent manipulada per l'esquerra. Les comunitats catalanoparlants (els Països Catalans) on es vol ensenyar amb normalitat el català, llengua perseguida fins a l'avorriment al llarg de la història, resulta que són comunitats totalitàries i nazis que s'encastellen en una llengua inútil només perquè odien Espanya. Les persones que, l'1 d'octubre de 2017, van ser apallissades en ciutats i pobles de Catalunya per milers de policies que havien rebut l'ordre d'apallissar-los tampoc eren víctimes, sinó hordes de fanàtics carregats d'odi i instigats pels independentistes i TV3. I així podem continuar fins a la Guerra Civil, en què els militars i la Falange no van donar un cop d'estat contra un govern democràtic, sinó que es van aixecar dignament per defensar Espanya.
Són els mateixos que neguen la legitimitat (cosa insòlita, per greu, en democràcia) de l'actual govern d'Espanya, i la de tots els governs autonòmics que no són del seu gust. Després, quan algú els diu (amb encert) que fan campanyes que promouen la cultura de la violació, s'ofenen. També és mala sort.