Cultura per prescripció mèdica
Quan tenia 18 anys vaig escriure un conte on hi apareixia un metge que, en lloc de medicaments, receptava art als seus pacients: segons els símptomes, els recomanava contemplar durant hores un quadre, anar al teatre o bé llegir un llibre de poesia. Mai vaig preguntar-me d’on havia sorgit aquella idea, pot ben ser que rere aquella trama fantasiosa hi hagués una incipient preocupació per encomanar la passió per l’art i la cultura; el poder de la literatura, la pintura, el teatre, la música, el circ i la dansa d’atrapar-nos i dur-nos lluny dels nostres problemes, de fer-nos oblidar tot allò que pesa cos endins, de permetre’ns somiar i sentir-nos menys sols.
Poc em podia imaginar que 13 anys després d’inventar aquell personatge, una notícia el tornaria més real. I és que al Canadà, les teràpies basades en recomanacions culturals ja s’estan aplicant: els metges de l’associació Médecins Francophones du Canada prescriuen als seus pacients visitar museus com a tractament per a diferents mals. Estan autoritzats a repartir fins a cinquanta receptes culturals, de manera gratuïta, que a més permeten anar-hi acompanyats de familiars o amics. L’art estimula l’activitat neuronal, millora el benestar i augmenta els nivells de serotonina, fet que ajuda a millorar el nostre estat d’ànim. L’objectiu no és substituir els mètodes habituals, sinó complementar-los i, malgrat que la iniciativa és innovadora, des del Museu de Belles Arts de Mont-real fa temps que participen en diferents assajos clínics per analitzar l’impacte de l’art en pacients amb trastorns alimentaris, Alzheimer o epilèpsia, i dins el mateix museu hi ha una consulta mèdica.
Mentre la iniciativa no arriba al nostre país, el meu desig passa per començar a substituir les revistes del cor de les sales d’espera per llibres de poesia: llegim versos i alliberem les ànimes i que la cultura ens eviti els ibuprofens.
