Fa pocs dies es va inaugurar Manifesta 15. Una biennal d’art contemporani que, a diferència d’altres, va canviant de lloc en cada edició. L'anterior va ser a Pristina, la capital de Kosovo. Però, aquest any, l’edició de Barcelona és totalment nova. En les catorze edicions anteriors les activitats es concentraven en una ciutat. A Marsella fa sis anys, o a Palerm en fa vuit. Aquest cop, per petició expressa de la candidatura de Barcelona, les activitats artístiques es despleguen per dotze ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
El dia de la inauguració de la biennal, al lloc que és sens dubte el més emblemàtic, les Tres Xemeneies de Sant Adrià, el representant de la ciutat de Palerm que hi assistia em deia que havia pogut visitar les diverses seus de Manifesta i que havia quedat meravellat amb el que havia vist. No només pel contingut del que havia trobat a cada lloc, sinó sobretot per descobrir que hi ha molta vida, molta cultura, molta riquesa artística més enllà de Barcelona. “Barcelona, a escala internacional –em deia– ho tapa tot. I no em podia imaginar el que he vist a Terrassa, a Mataró, a Cornellà o a Granollers”. No tenia paraules per descriure les sensacions que havia tingut visitant la Casa Gomis a La Ricarda, obra de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, i va afegir que hauria d’entrar definitivament a la llista de cases icòniques del món, al costat de la Casa de la Cascada de Frank Lloyd Wright o de la Ville Savoye de Le Corbusier.
A cada una de les dotze ciutats (Barcelona, l'Hospitalet, Cornellà, el Prat, Sabadell, Sant Cugat, Terrassa, Granollers, Mataró, Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià de Besòs) hi ha magnífiques exposicions i edificis i patrimoni a descobrir fins a finals de novembre, quan acaba la biennal. Però més enllà del fet hi ha alguna cosa que hauria de perviure i de reforçar-se, que és el fet cultural metropolità. Aquests més de 5 milions de persones que s’apleguen en un espai de poc més de tres mil quilòmetres quadrats, comparteixen molts elements característics de la vida urbana i també molts dels seus avantatges i problemàtiques. Però no disposen d’un sistema de govern comú ni tan sols d’un espai on aplegar-se i debatre del que comparteixen. Molts dels seus habitants viuen, treballen i fan altres coses en més d’una ciutat. I són, per tant, ciutadans de més d’un lloc.
Ara, amb Manifesta 15, poden constatar si tenen experiències similars que poden compartir, pel que fa a la cultura i als neguits que aquesta edició incorpora, en les relacions entre societat, natura i art. Ja fa molts anys que parlem de la necessitat d’avançar cap a formes de governança democràtica que reforcin el que ara tenim. No cal desfer res. El que cal és afegir instàncies i, sobretot, buscar temes i activitats que permetin anar teixint complicitats entre els actors institucionals que hi actuen. És evident que hi ha un seguit de temes que han fet de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) un espai important per als 36 municipis que en formen part i que apleguen més de 3 milions d’habitants. Transport, residus, medi ambient, serveis bàsics en són exemples. Però segurament hi ha diverses possibilitats que han anat apareixent i que podrien reforçar encara més aquesta federació municipal sense que cada ajuntament perdés identitat i capacitat de fer la seva.
El que Manifesta 15 posa sobre la taula és un pas més d’articulació en l’àmbit de la cultura, que interpel·la els més de 5 milions d’habitants de la regió metropolitana que viuen i es mouen en una àrea de 3.000 km². El doble de superfície del que és avui el municipi de São Paulo o Ciutat de Mèxic, i sis vegades més que la superfície de l’AMB. Ja hi ha experiències positives en aquest sentit. Fa anys que es fa la Quinzena de Dansa Metropolitana i fa anys que, en el marc de la Diputació de Barcelona, comparteixen un magnífic servei de biblioteques i altres dinàmiques ambientals i de mobilitat.
La cultura permet fer activitats d’articulació social plenes de contingut més enllà dels límits, molts cops artificials, de cada ciutat. Amb l’avantatge que, al mateix temps, no posen en qüestió el que cada municipi vol decidir i fer pel seu compte. S’està preparant ja el Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que es farà a Granollers l’any 2026 i que té com a tema central “Educació i cultura a la ciutat/comunitat”. Una nova oportunitat per teixir vincles i organitzar activitats conjuntes més enllà dels límits de cada municipi.
