Culpes i solucions
En una trobada recent amb directius, parlant sobre lideratge, es va posar una estadística interessant sobre la taula. Una gran proporció de líders empresarials havien hagut de reconèixer una derrota en algun moment de la seva vida professional. Reconèixer la derrota va significar una reducció substancial de les seves empreses, i en alguns casos es va arribar a més d’un 70% de baixada de facturació.
Quan el negoci es redueix, tothom parlarà de derrota. La persona elogiada quan tot anava bé és, de cop i volta, un incapaç. De líder visionari a derrotat en poc temps. Cal molta humilitat per no enfonsar-se. Alguns d’aquests empresaris han estat capaços de refer-se, de netejar l’empresa, de reconvertir-la i tornar a créixer amb més força. Hi ha una característica essencial per aconseguir-ho: buscar solucions i no culpables. Sovint veig empreses on, quan hi ha un problema, la frase que se sent tot seguit comença per “Qui”. Qui ha fet això? Qui ha pres aquesta decisió? Qui s’ha oblidat de fer tal o tal altra cosa? Són empreses que busquen culpables.
En lloc de viure buscant culpables, les bones organitzacions funcionen buscant solucions. A les empreses no hi ha bons i dolents. Hi ha persones ben o mal informades, ben o mal ubicades i ben o mal motivades. Tinc un amic que quan discuteix amb algú parteix sempre de la base que ningú no està mai equivocat. Potser un dels dos senzillament, està mal informat i, per això, discrepa tant amb ell. Així que, abans de discutir, dedica un temps a validar la informació que té cadascú.
Els grans líders empresarials actuen en tres fronts: la informació, la reassignació i la motivació. Difondre la informació correcta, reassignar les persones on millor poden funcionar i motivar-les per buscar solucions. Al món empresarial la recerca de culpables només genera ineficiències i desmotivació.
Són moments difícils per a moltes empreses, ja que els grans canvis socials i tecnològics han capgirat estratègies guanyadores i les han fet irrellevants. El problema és que busquem responsables a dins del que ha passat fora. I és a l’inrevés. Les solucions són dins les organitzacions. Les empreses estan sotmeses a disrupcions externes i només les persones podem adaptar el negoci.
