A França ha explotat aquesta setmana una crisi política, un altre cop. A l'epicentre d'aquesta tempesta hi ha les decisions i errors de càlcul del president, Emmanuel Macron, que han portat el país a una profunda incertesa política, posant de manifest les fissures a la societat francesa.
El moment polític actual té una causa clara: la negativa de Macron a formar una coalició amb el moviment que va guanyar les eleccions parlamentàries. En lloc d'això, el govern depèn del suport de l'extrema dreta, cosa que semblava impensable fa uns anys. En excloure l'esquerra, Macron s'ha col·locat en una posició perillosa, confiant en la mateixa extrema dreta que fa un temps va intentar mantenir a ratlla (o almenys això deia en públic). Aquest error estratègic ha permès que Reagrupament Nacional (RN) s'erigeixi en el principal àrbitre polític a França.
Macron ha deixat el futur de França en mans dels capricis de Marine Le Pen. I la situació no podria ser més perillosa. Mentre RN guanya força, les tàctiques de Le Pen es fan cada cop més evidents: en lloc d'assegurar els beneficis de formar part d'un govern estable, opta per aprofundir la crisi. En un moment en què milions de ciutadans francesos han de bregar amb les dificultats econòmiques i la discriminació sistèmica, les seves maniobres porten el país cap a una situació encara més precària, en què els més vulnerables són els primers a patir-ne les conseqüències.
Però no tot és estratègia política. Le Pen afronta seriosos desafiaments legals, incloent-hi acusacions de malversació de fons del Parlament Europeu. Amb una possible condemna de cinc anys de presó pendent, la líder de RN podria estar provocant aquesta crisi amb l'esperança de forçar unes eleccions presidencials anticipades, abans que el seu protegit Jordan Bardella adquireixi prou popularitat per convertir-se en el seu pitjor enemic.
El que sembla clar és que Macron ha fracassat perquè no ha après de les lliçons del passat recent de França. Les eleccions legislatives del juliol van ser un rebuig clar a un govern alineat amb l'extrema dreta, però el govern de Macron segueix captiu del suport de RN. En lloc de construir un govern inclusiu i basat en un consens ampli, Macron ha permès que l'extrema dreta defineixi el rumb polític. Al "front republicà" que va sorgir d'aquestes eleccions l'unia només per l'oposició a RN, i no ha estat capaç d'oferir l'estabilitat necessària per governar.
França es troba en una cruïlla. Un altre cop. Es pot reconstruir i evitar el col·lapse o seguir pel camí de l'agitació política amb un discurs polític cada cop més proper a la ultradreta. Les actuacions del nou govern no només determinaran el futur de Macron i Le Pen, sinó el destí d'una nació que lluita per preservar la integritat política davant l'ascens de l'extremisme.
