Probablement vostès estan llegint aquestes ratlles en samarreta, mànigues de camisa o pantalons curts, i potser tenen problemes per creure-s’ho. No s’amoïnin, que tothom està igual, però el cas és que els homes i les dones del temps han coincidit en la previsió: diumenge arribarà l’ambient de tardor. I el que encara és millor: la setmana que ve podria ploure seguit, seguit, no se sap en quines proporcions, però “el context sembla favorable perquè en algun moment de la setmana que ve arribin pluges que podrien ser abundants o extenses”, segons previsió de Miquel Bernis. (Superat un primer rumor d’incredulitat, la multitud crida i aplaudeix enfervorida).
Una de les conseqüències de l’estiu inacabable en què vivim instal·lats des de fa vora cinc mesos és que el que sempre n’hem dit bon temps ara ja és mal temps. Veus a les pantalles de previsió dels pròxims dies el símbol del sol, per avui, demà i demà passat, i penses que si continua aquesta temperatura benigna en aparença, al final acabarà morint la cuca que viu a l’estiu.
No és bon temps, el que estem tenint, i no només per la calor que fa sinó, sobretot, per la sequera que té milions de catalans al caire de les restriccions d’aigua si no plou aviat i amb ganes. Les dessaladores treballen al màxim de la seva capacitat, i al port de Barcelona hi ha la instal·lació feta i provada per si calgués portar aigua en vaixell, com va acabar passant a l’episodi de la Moreneta, a començaments de segle. Poques vegades havíem mirat tant el cel; molt més sovint haurem de parlar de com ens repartim l’aigua.
