A la fruiteria del carrer Major: “Quant és?”, demana la dona que tinc davant. “Son cuatro con ochenta y cinco”, respon el caixer. Ella, aguantant-li la mirada, somriu: “Quatre amb vuitanta-cinc, oi?”, donant-li els diners. “Sí, que tenga un bon dia!”, li desitja el caixer. “Gràcies, igualment”, respon ella.
La societat és multilingüe i els contactes entre llengües són una realitat diària a Catalunya. Els parlants som plurilingües, connectem les llengües que sabem i les fem servir per comunicar-nos. Les llengües dels parlants a Catalunya són de tota mena: segons alguns, tenen més o menys prestigi, són d’acollida i de rebuig, vergonyoses i orgulloses, d’escola i de carrer. Com podem contribuir a fomentar una convivència lingüística bona i positiva?
Una bona integració implica aprendre la llengua, i mantenir la llengua d’acollida és responsabilitat dels parlants. Ara bé, com? De quina manera podem establir relacions lingüístiques més amables que fomentin el benestar lingüístic de tothom, tant per als parlants que acullen com per als parlants acollits?
El benestar plurilingüe consisteix a ser conscient i a valorar el potencial del propi repertori lingüístic i a sentir-se còmode a l’hora d’utilitzar-lo en diferents contextos personals i professionals. És a dir, reconèixer les llengües pròpies i les que aprenem i sentir-se a gust per poder-les fer servir per comunicar-se. Perquè això passi, cal un entorn favorable que sigui conscient que aprendre una nova llengua vol dir fer-la servir, i que t’ajudin a fer-ho, implica barrejar llengües, experimenta-hi, passar vergonya, potser, i sentir-te ajudat. En aquesta línia, el projecte “El foment del benestar plurilingüe dels mestres”, del Centre Europeu per a les Llengües Modernes del Consell d’Europa, explora i dissenya eines que promoguin el benestar plurilingüe dels mestres i els seus efectes en els alumnes. El model d’ensenyament i aprenentatge de llengües a Catalunya també apunta a un apropament més plural.
Calen, per tant, parlants pacients i perseverants, activadors de la llengua catalana que aguantin mirades i somriguin. Com ho podem fer, això, en el nostre dia a dia? El recasting és una estratègia que es fa servir en l’ensenyament i aprenentatge de llengües que consisteix a corregir els errors dels aprenents de manera que no s'obstrueixi la comunicació. L’interlocutor reformula la resposta de forma corregida: a la fruiteria el caixer respon en castellà i la clienta li reformula la resposta en català: un intercanvi lingüístic en dues llengües empàtic i amable en què es promou el benestar plurilingüe.
L’alternança de codis –el codeswistching– també és una altra bona estratègia permissiva que ens demostra, en el procés d’ensenyament i aprenentatge, que les llengües en joc estan actives. “Que tengas un bon dia”, li diu el caixer a la dona, senyal que el català, en aquest cas, està viu en l'acte comunicatiu del caixer.
Les llengües que parlem són part de la nostra carta de presentació. Potser a banda de preguntar com ens diem, podem preguntar quines llengües parles. D’aquesta manera, el contacte i la convivència entre llengües milloraria, cosa que tindria efectes positius en l’aprenentatge del català. Depèn de nosaltres.
