Cròniques de 'Le Monde' sobre l’atemptat contra Carrero Blanco (1973)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe les cròniques —traducció pròpia— de Marcel Niedergang (Evian, 1922-París, 2002) i Francis Cornu (Pont-l’Evêque, 1947- París, 2022) a Le Monde (22/24/26/31-XII-1973) arran de l’atemptat mortal contra l’almirall Luis Carrero Blanco (número 2 del dictador Franco), perpetrat tal dia com avui de fa cinquanta anys. Dos periodistes d’aquell diari van cobrir l’evolució del cas com a enviats especials a dos punts d’interès informatiu específic: Niedergang, reporter bregat, a Madrid, i el jove redactor Francis Cornu, al País Basc francès.

Marcel Niedergang. Madrid, 22-XII-1973: El govern espanyol sembla que encara considera endurir la seva política després de l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco, primer ministre d’Espanya, víctima el 20 de desembre al matí d’una explosió a Madrid. Els funerals s’han celebrat amb l’absència del general Franco, “lleugerament engripat”. [...] La versió d’un accident fortuït causat per una fuita de gas, explicació donada pel general Díez-Alegría, cap d’estat major de l’exèrcit, s’ha dissipat aviat. Les autoritats han reconegut que es tracta d’un atemptat. L’acció ha estat preparada de manera minuciosa i amb un luxe de mitjans que ha torbat l’opinió pública. Pel que fa als autors de l’atemptat, sembla que es dubta, en cercles de l’oposició, de l’autenticitat del comunicat publicat a Baiona, en què l’organització basca revolucionària ETA reivindica l’autoria de l’atemptat. Tot i ser probable l’enduriment del règim, colpit al perdre un home que simbolitza la fidelitat al franquisme, les primeres declaracions dels dirigents de Madrid afirmant que “es mantindrà l’ordre” no es fan evidents fins ara amb detencions o mesures severes. El judici contra deu membres de Comissions Obreres, obert el mateix dia de l’atemptat, no s’ha alterat. A la capital i arreu del país hi ha calma total.

Marcel Niedergang. Madrid, 24-XII-1973: Les cerimònies religioses per Carrero Blanco celebrades a Madrid i a Barcelona han donat lloc a manifestacions. Els falangistes han desplegat pancartes com aquestes: “Els culpables són els bisbes, les parròquies i les llibreries... Militars, ha arribat l’hora de la veritat!” [...] El ministre d’Informació ha remarcat que la intenció del poder és mantenir l’ordre “serenament, però amb molta fermesa”. [...] A la frontera les autoritats espanyoles retiren el passaport als viatgers d’origen basc que van a França o que en tornen. Tots han d’anar a buscar “personalment” aquest document al Govern Civil un cop passats tres dies. [...]

Francis Cornu. Baiona, 26-XII-1973: “L’operació es preparava des de fa un any i nosaltres ja havíem triat Carrero Blanco. Però el projecte inicial era segrestar-lo per exigir, a canvi del seu alliberament, que fossin alliberats els presoners polítics a Espanya. Certes circumstàncies, i particularment l’increment de la repressió contra els nostres militants, ens han obligat a executar-lo”. Això és el que ens han declarat tres militants d’ETA —entre ells un dels presumptes autors de l’atemptat— que van comparèixer, la tarda del 24 de desembre, davant Le Monde, Le Figaro i Sud-Oest convocats a una discreta conferència de premsa “en un lloc del País Basc” per aportar “precisions” a comunicats i declaracions ja difoses per l’organització revolucionària. Al País Basc francès, un cop païda la sorpresa, ningú no dubta pas de la responsabilitat d’ETA en l’atemptat de Madrid. [...] En aquesta regió, on no sembla pas que hagi acabat del tot la Guerra Civil del 1936, amb homes que travessen encara els Pirineus fugint del règim franquista, la gent observa angoixada les conseqüències de l’assassinat de Carrero Blanco.