Les notícies falses enverinen les eleccions brasileres

Directora de la plataforma de 'fact-cheking' Agência LupaWhatsApp, l’aplicació de missatgeria propietat de Facebook, és una de les eines preferides pels brasilers per mantenir el contacte amb els amics i la família i fer negocis. A més, cada cop té un paper més destacat en la política. Un sondeig recent va revelar que el 44% dels votants brasilers fan servir WhatsApp per llegir informació política i electoral. Malauradament, en la cursa cap a la primera volta de les eleccions presidencials del 7 d’octubre, es va fer servir l’aplicació per escampar una quantitat alarmant d’elements de desinformació, rumors i notícies falses. Quan falten pocs dies per a la segona volta, que es disputaran el 28 d’octubre el candidat d’extrema dreta Jair Bolsonaro i Fernando Haddad, el seu rival d’esquerra, WhatsApp encara és a temps d’introduir canvis temporals a la plataforma per mitigar l’enverinament de la política al Brasil.

Al país sud-americà s’han registrat progressos en la lluita contra les notícies falses. El nostre és un dels 17 països en què Facebook té verificadors de dades independents que miren d’eliminar la desinformació del canal de notícies de la plataforma. A més, Facebook i Google han col·laborat en una iniciativa anomenada Comprova que reuneix 24 mitjans de comunicació brasilers amb l’objectiu de desmentir enllaços, vídeos i imatges enganyosos. Aquests esforços, però, semblen haver desplaçat les campanyes brutes a una altra banda, en particular a WhatsApp, on l’activitat es basa en converses personals xifrades i grups de xat amb fins a 256 participants. Aquests grups de xat són molt més difícils de supervisar que el canal de notícies de Facebook o els resultats de les cerques a Google.

Entre el 16 d’agost i el 7 d’octubre, hem recollit i analitzat publicacions de 347 grups de xat oberts al públic que se centren en la política brasilera. Això només és una petita mostra dels centenars de milers de grups de xat que, segons les estimacions, fan servir milions de brasilers cada dia per informar-se. El nostre estudi –un projecte conjunt de la Universitat Federal de Minas Gerais, la Universitat de São Paulo i la plataforma de verificació de dades Agência Lupa– ha revelat la manera com es propaga la desinformació.

Es fa difícil determinar fins a quin punt aquestes campanyes de desinformació estan afiliades a partits polítics o candidats. En qualsevol cas, les seves tàctiques són clares: es basen en una estratègia combinada de piràmide i xarxa en què els productors creen contingut maliciós i el transmeten a activistes regionals i locals que, al seu torn, fan una àmplia difusió dels missatges en grups públics i privats. Des d’allà, els missatges viatgen encara més lluny reenviats successivament als seus respectius contactes per persones que se’ls creuen.

D’una mostra de més 100.000 imatges polítiques que van circular en aquests 347 grups, vam seleccionar les 50 més compartides. L’Agência Lupa, la principal plataforma de verificació de dades del Brasil, les va revisar. 8 de les 50 fotos i imatges van ser considerades totalment falses; 16 eren fotografies reals usades fora del seu context original o relacionades amb dades distorsionades, i 4 eren afirmacions infundades no basades en una font pública fiable. Per tant, el 56% de les imatges més compartides eren enganyoses. Es va considerar que tan sols un 8% de les 50 imatges més compartides eren totalment verídiques.

El problema de les notícies falses al Brasil transcendeix les fronteres ideològiques. Els partidaris de Bolsonaro van difondre diverses imatges en què es qualificava certs polítics (alguns dels quals, de centredreta) de “comunistes”. La imatge més divulgada de la nostra mostra era una foto en blanc i negre de Fidel Castro i una noia jove. Al títol que acompanya la imatge s’afirma que la dona és l’expresidenta Dilma Roussef i el text contigu insinua que Rousseff va ser deixebla de Castro. La noia que surt a la foto, però, no és Rousseff. La instantània va ser captada als Estats Units el mes d’abril del 1959, quan Rousseff només tenia 11 anys. Tot i això, les imatges com aquesta són eficaces a l’hora de difamar Rousseff i el Partit dels Treballadors (del qual forma part Haddad) en un país on hi ha una gran antipatia al comunisme entre la classe mitjana.

En general, les notícies falses que esbomben els partidaris d'Haddad són en certa manera diferents. Són missatges que tendeixen a distorsionar els posicionaments de Bolsonaro pel que fa a la fiscalitat i el salari mínim recorrent sovint a dades exagerades. Ara bé, alguns missatges de WhatsApp anti-Bolsonaro són teories de la conspiració en tota regla: després de l’apunyalament de Bolsonaro en un acte de campanya el 6 de setembre, els partidaris d'Haddad van difondre imatges del candidat entrant somrient a un hospital que donaven a entendre que l’agressió era un muntatge. Les fotos, però, dataven d’abans de l’apunyalament.

El flux alarmant d’informació distorsionada es pot mitigar. Si WhatsApp modifica alguns elements de la seva configuració al Brasil des d’ara fins al 28 d’octubre, la data dels comicis, es pot reduir la difusió de mentides. A més, aquests canvis senzills es poden dur a terme sense restringir la llibertat d’expressió ni envair la privacitat dels usuaris.

WhatsApp hauria de prendre tres mesures de manera immediata. En primer lloc, restringir els reenviaments. Aquest any, després que la propagació de rumors per WhatsApp desencadenés linxaments a l’Índia, l’empresa va imposar restriccions al nombre de vegades que es pot reenviar un missatge. A escala mundial, es va limitar el nombre de reenviaments a 20, mentre que a l’Índia es va reduir a 5. En segon lloc, restringir els enviaments massius. WhatsApp permet que cada usuari trameti un sol missatge a fins a 256 contactes alhora. Així doncs, un grup reduït i coordinat pot llançar fàcilment una campanya de desinformació a gran escala. Això es podria evitar si es limita el nombre de contactes a qui un usuari pot enviar un missatge. En tercer lloc, limitar la grandària dels grups de nova creació. Els grups de xat nous creats al Brasil durant els pròxims quinze dies haurien de tenir un nombre d’usuaris limitat.

Aquesta setmana ens hem posat en contacte amb WhatsApp i hem presentat aquestes propostes a l’empresa, que ha respost que no disposava de prou temps per fer efectius els canvis. No hi estem d’acord: a l’Índia, WhatsApp tan sols va necessitar uns quants dies per començar a introduir ajustaments.

El nostre país es troba en un moment decisiu des del punt de vista polític. Les postures d’extrema dreta de Bolsonaro –com ara la seva actitud de menyspreu als drets humans i la seva nostàlgia de la dictadura militar– han fet que molts votants pateixin pel futur de la democràcia al nostre país. A molts altres els amoïna el fet que Haddad sembla estar seguint ordres de Luis Inácio Lula da Silva, l’expresident empresonat per corrupció. Amb tantes coses en joc i davant d’un debat tan polaritzat, els brasilers no haurien de dipositar el seu vot en funció d’informacions falses o distorsionades.

Fabrício Benevenuto i Pablo Ortellado són coautors de l'article.