Les crisis del segle XXI

La veritat és que, des de l’any 2000, portem un seguit de crisis bastant al·lucinants. Primer va ser la crisi puntcom. Va esclatar una bombolla d’empreses tecnològiques que va fer tremolar el món i, coincidint amb l’atemptat de les Torres Bessones de Manhattan, va marcar la línia de sortida de les grans crisis globals d’aquest segle. No van passar ni sis anys i, fruit d’una política monetària molt expansiva als EUA, així com d’una manca de control als mercats financers, vam tenir la crisi subprime, que es va escampar per tot el món a una velocitat increïble. La mateixa subprime va ser el detonant de l’esclat d’una altra bombolla el 2008, la immobiliària. Va suposar una reestructuració total del sistema financer europeu i la gairebé desaparició de les caixes d’estalvis a Espanya. Quan semblava que ja ens n’estàvem recuperant, a finals del 2019 apareix la crisi econòmica del covid. Aquesta sí que va oferir elements mai vistos en economia, com ara un atur complet, sobtat i a l’uníson a tots els països del món. El gran nombre de confinaments i obertures, tant de ciutadans com d’empreses, va provocar una descoordinació absoluta dels canals de subministrament.

Quan la cosa semblava que havia acabat i tothom predeia que començaríem una recuperació econòmica fortíssima, va arribar la guerra d’Ucraïna i la crisi de les primeres matèries, amb una hiperinflació que ningú havia previst.

Estem parlant de sis crisis globals ens menys de vint anys. És normal? No, no ho és, perquè el món no era global. Però en un món totalment connectat com l’actual ens hem d’acostumar a aquest tipus de crisi: seran més freqüents, més profundes i més imprevistes. Ara bé, també tindran una part nova: les crisis del segle XXI seran més breus i ràpides. Per què? Doncs perquè precisament en un món connectat les possibilitats de trobar solucions són més grans. Com a exemple, veiem com en un sol any tot l’abastiment de la UE en matèria de gas ha estat modificat. En menys de dotze mesos tenim un altre esquema d’importació de gas. I de petroli.

Hi ha veus que asseguren que la globalització retrocedirà després d’aquests episodis, especialment el de semiconductors i energia. Però jo penso que no. Les finances i la digitalització seguiran sent globals. I, per tant, també l’economia real.