S'acosta una crisi hídrica mundial

La crisi hídrica mundial ja no es pot ignorar. Sense una gestió adequada de l'aigua, no podrem fer front al canvi climàtic, i la major part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible seran inassolibles.

La sèrie inèdita d'inundacions, sequeres, ciclons i onades de calor de l'any passat va ser una mostra del que s'acosta. Però mentre aquests desastres conciten una gran atenció, la crisi hídrica subjacent passa inadvertida. Els problemes relacionats amb l'aigua (la seva escassetat o excés, que no sigui pura i apta per al consum) ja provoquen inseguretat alimentària i sanitària crònica en regions senceres. Cada 80 segons mor un nen de menys de cinc anys per una malaltia causada per l'aigua contaminada, i centenars de milions més creixen sense poder-se desenvolupar bé i amb perspectives vitals disminuïdes.

A sobre, hem entrat en un cercle viciós en què la crisi hídrica, l'escalfament global i la pèrdua de biodiversitat i de capital natural s'agreugen mútuament. L'erosió d'aiguamolls i la pèrdua d'humitat del sòl amenacen de convertir alguns dels grans dipòsits de carboni del planeta en noves fonts d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, amb conseqüències climàtiques devastadores.

La major part de la pluja que rep un país qualsevol es genera fora del seu territori. La disponibilitat d'aigua dolça depèn en última instància de les precipitacions, que depenen de la presència d'oceans estables, boscos intactes i ecosistemes saludables en altres països i regions. Però estem desestabilitzant la capacitat dels sistemes terrestres i oceànics per generar aigua.

Com a copresidents de la Comissió Mundial sobre l'Economia de l'Aigua, cridem a una acció col·lectiva per superar la crisi hídrica. Hem d'organitzar una resposta més audaç, amb més integració intersectorial, més interconnectada als nivells nacional i internacional i més equitativa que les iniciatives anteriors. La nostra feina mostra que això demanarà una nova "economia de l'aigua" i una estratègia integral basada en set punts clau.

Primer, cal reconèixer que el cicle mundial de l'aigua és un bé comú i gestionar-lo com a tal. Com que en última instància tots estem connectats a través de l'aigua, hem de treballar plegats per trencar el cercle viciós i tornar a una trajectòria hídrica sostenible. Això demanarà una mirada basada en la justícia i l'equitat per a totes les comunitats arreu del món.

Segon, hem d'adoptar un enfocament de missió, que inclogui totes les maneres com l'aigua és un element clau del benestar humà. Això implica tractar l'accés a aigua apta per a l'ús domèstic com un dret humà i actuar col·lectivament per estabilitzar el cicle hidrològic global mitjançant una gestió de l'ús industrial de l'aigua. Per garantir la seguretat alimentària i la resiliència de les cadenes de subministrament d'aliments, i per preservar la biodiversitat i els embornals naturals de carboni, necessitem una revolució en la gestió de l'aigua verda (de pluja) i de la blava (de reg).

A més de mobilitzar les diverses parts interessades, hem de fer servir polítiques d'innovació i estratègies industrials per catalitzar solucions a la crisi hídrica. Cal augmentar les inversions en aigua per mitjà de noves aliances público-privades tan ambicioses com les que ens van portar a la Lluna fa cinquanta anys; però amb condicions contractuals que garanteixin una àmplia coparticipació en el valor que s'hagi creat de manera col·lectiva.

Tercer, cal deixar d'infravalorar l'aigua. Amb una fixació de preus adequada i suport selectiu a les llars pobres, hi haurà un ús més eficient de l'aigua en tots els sectors, més equitatiu entre comunitats i més sostenible als nivells local i global. Però els processos de presa de decisions també han de tenir en compte el valor no econòmic de l'aigua, per protegir l'ecosistema més ampli del qual depèn el cicle de l'aigua (i amb ell, les societats humanes).

Quart, hem d'eliminar de manera gradual subsidis a l'aigua i a l'agricultura per un valor anual proper als 700.000 milions de dòlars (que sovint porten un consum excessiu d'aigua i altres pràctiques perjudicials per al medi ambient) i reduir les pèrdues en els sistemes de distribució actuals. Això alliberarà importants recursos per incentivar la conservació de l'aigua i donar suport directe a les llars pobres.

Cinquè, hem d'establir aliances per a la justícia hídrica, de tal manera que els països d'ingressos baixos i mitjans puguin invertir en l'accés a l'aigua i en la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes hídrics d'una manera que contribueixi al mateix temps als seus objectius nacionals de desenvolupament i al bé comú global.

Aquestes aliances ajudaran a reunir diversos fluxos de finançament, no només perquè els subsidis locals ineficients es redirigiran a millors usos, sinó també perquè els bancs multilaterals i altres institucions que financen el desenvolupament podran multiplicar l'impacte dels fons públics i atraure més capital privat cap als projectes. El retorn econòmic d'aquestes inversions superarà amb escreix el seu cost, sobretot si les aliances es dissenyen per maximitzar sinergies amb les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic i aconseguir un creixement més inclusiu.

Sisè, hem de donar suport a innovacions més dinàmiques que estenguin l'abast dels recursos hídrics escassos. Aquestes inversions també generaran grans retorns. El viatge a la Lluna va produir avenços no només per al sector aeroespacial sinó també per als dels aliments, l'electrònica, les comunicacions, els materials i el programari. De la mateixa manera, concentrar-nos en el desafiament hídric implica canvis en la manera de fer moltes coses, i això portarà grans avenços creatius en molts sectors.

Per exemple, per enfortir els sistemes d'emmagatzematge d'aigua dolça hem de reimaginar la manera de gestionar els aiguamolls i els recursos hídrics subterranis, que avui estan perillosament esgotats. El desenvolupament d'una economia urbana circular (orientada al reciclatge) per a l'aigua crearà una lògica nova per al tractament d'aigües de rebuig industrials i urbanes. L'ús de sistemes de reg de precisió, l'agricultura de secà resistent a sequeres i els cultius que demanin menys aigua augmentaran la sostenibilitat dels sistemes alimentaris i els ingressos dels pagesos. I és possible reduir la petjada hídrica dels processos industrials, per exemple, mitjançant la reutilització de l'aigua en la producció de materials crítics com el liti que necessitem per a una electrificació a gran escala.

Per acabar, hem de reconfigurar la governança multilateral de l'aigua. El sistema actual està molt fragmentat i no està a l'altura del desafiament. Una eina útil en aquest sentit és la política comercial. Incorporant normes sobre conservació de l'aigua als acords comercials podem impulsar pràctiques més sostenibles i desincentivar els ineficients subsidis a l'aigua. També hem de fer servir el multilateralisme per desenvolupar habilitats i capacitats a escala global i per protegir els agricultors, les dones, els pobles indígenes i els consumidors que estan en primera línia en la lluita per la conservació de l'aigua.

Encara som a temps de convertir la crisi hídrica en una oportunitat global per a un ampli progrés econòmic i per a un nou contracte social centrat en la justícia i l'equitat. Si no ho fem, deixarem de tenir un sistema planetari segur.

Són coautors d'aquest article Ngozi Okonjo-Iweala, Johan Rockström i Tharman Shanmugaratnam.

Copyright Project Syndicate