Amb la crisi d’energia, ¿torna el ‘modus covid’?

La solidaritat és el valor al qual la Unió Europea va apel·lar en la presentació del seu paquet de mesures per afrontar un hivern pagant per l'electricitat màxims històrics, i amb la gairebé trista certesa que Rússia continuarà explotant la dependència energètica europea. A grans trets, el document proposa que les empreses energètiques transfereixin part dels seus beneficis a la societat, així com una reducció de la demanda d’electricitat. 

Amb raó, la Unió Europea considera els beneficis de les energètiques com a “derivats d’una situació excepcional”, i això li atorga legitimitat moral per utilitzar-ne una part per ajudar famílies i petites empreses. Uns beneficis que, en la primera meitat del 2022, s'han incrementat un 30% respecte al mateix període de l'any anterior. Beneficis derivats de la geoestratègia russa, i no fruit de la innovació empresarial o d'una inversió. Però, no ens enganyem, aquesta circumstància, la d'enriquir-se gràcies a una desgràcia, és prou habitual. Per sort, existeix una brúixola moral que indica quan cal intervenir i quan no cal: les accions de les plataformes de videoconferència i d’entreteniment també van multiplicar els beneficis durant la pandèmia i ningú va fer escarafalls. En canvi, enriquir-se amb mascaretes o propagar una pèrdua de poder adquisitiu generalitzada pel preu de l’electricitat és una altra història.

Aquesta resposta coordinada de la UE també pretén fixar unes normes de joc comunes a totes les empreses energètiques per protegir-ne la lliure competència, mentre es mantenen en bona part els incentius del sistema marginalista per la transició energètica. Una transició que ha arribat tard per aquesta crisi, però que en cap cas ens podem permetre alentir. La solidaritat forçada d’aquestes empreses s'obtindrà per dos canals: un impost addicional sobre els beneficis finals i la limitació a 180 € del preu que es pagarà per MWh provinent d’energies renovables. Considerant que aquestes energies són molt econòmiques de produir, el marge és prou generós. I amb això es posa fi al reguitzell de mesures estatals que poden crear greuges comparatius dins un mercat europeu en què ha de ser clau la lliure circulació dels excedents energètics de manera competitiva.

En la banda de l'equació corresponent a la reducció de la demanda ens hi trobarem totes i tots. Per obligació i per necessitat. La part d’obligació ja l’hem tastada durant l’estiu amb aquests graus de més en els aires condicionats i amb els aparadors desangelats, com a aperitiu d’altres mesures que vindran. Pel que fa a la necessitat, ja hi ha llars valorant quants radiadors es poden apagar, o fent una petita inversió en una estufa de llenya. Empreses i organitzacions també hauran de pensar mesures d’estalvi. A Alemanya, on ja comencen a baixar les temperatures, algunes universitats tenen sobre la taula opcions dràstiques: tornar a tancar els mesos d'hivern més rigorós i impartir docència en modus covid. Quina ironia, just ara que l'OMS anuncia el final de la pandèmia.