Sam Bankman-Fried a l'entrada del tribunal de Nova York, el passat 3 de gener.
2 min

Si alguna cosa caracteritza els mercats financers aquest segle és la irracionalitat. En teoria, una inversió és una decisió en la qual qui manega els seus propis diners o els d'un client analitza les perspectives futures de l'actiu que adquireix, així com la seguretat de la inversió i la liquiditat, és a dir, la facilitat de recuperar els diners quan calgui.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Keynes va postular la seva teoria dels animal spirits, a la qual ja m'he referit en aquesta tribuna: els agents econòmics es mouen més per impulsos irracionals que per arguments objectius. Als noranta, el llavors president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, va pronunciar en un discurs la seva famosa frase, “exuberància irracional”, per referir-se a l'escalada de la borsa, en aquells anys bojos previs al primer crac de les puntcom. La frase va ser títol d'una de les principals obres de Robert J. Shiller, premi Nobel d'economia.

La irracionalitat no sols no ha desaparegut, sinó que continua. Enguany ha estat fatídic per a les criptomonedes pel que fa a qüestions penals: Sam Bankman-Fried, fundador de la plataforma FTX, detingut a les Bahames, s'enfronta a un judici que li pot suposar la cadena perpètua, acusat de blanqueig de capitals i violació de lleis financeres. En una de les vistes va dir, literalment, el que era considerat el Warren Buffett digital: “No tinc ni idea de criptomonedes”.

Changpeng Zhao, de Binance, plataforma multada amb 4.000 milions de dòlars, es va declarar culpable de blanqueig de capitals. Deu vegades superior va ser la sanció a Do Kwon per la fallida de la criptomoneda luna la primavera passada. Alex Mashinsky va tenir la mateixa sort per la fallida de Celsius. Silvergate Bank també va fer fallida… La llista de delictes financers, fraus i estafes enrogeix qualsevol.

Ara bé, i això és el curiós, ha estat un any d'altíssima rendibilitat per a les principals criptomonedes. El bitcoin va arrencar en 15.989 dòlars i va tancar en 38.253; una revaloració del 140%. L'ethereum va augmentar un 73% el seu valor. Per què? Si en tingués una resposta, hauria d'argumentar-la. Però el motiu és irracional. Totes les bombolles, després de la seva explosió, experimenten un repunt al cap d'un any d'haver caigut. Aquesta pot ser-ne una de les explicacions. Es diu que la possible legalització de fons cotitzats en criptos està darrere d'aquesta pujada. Però els qui em segueixen aquí ja coneixen la meva opinió. Les criptomonedes no són diners. Són arxius únics digitals al voltant dels quals s'ha creat un mercat especulatiu. Més enllà del seu intercanvi, al seu darrere no hi ha cap valor subjacent. Ni empreses ni països secunden el seu valor. No hi ha res. Absolutament res.

Fernando Trias de Bes és escriptor i economista
stats