Criptomoneda: legal o prohibida, segons el país
Amb poques setmanes de diferència hem rebut dues notícies ben contradictòries. El Salvador va ser el primer país a declarar el bitcoin moneda de curs legal i ni passades tres setmanes la Xina declara delicte operar amb criptomonedes. El Banc Popular xinès assegura que l’augment de l’ús de moneda digital ha causat problemes en l’“ordre econòmic i financer” i ha provocat la proliferació d’activitats delictives com “el blanqueig de diners, la recol·lecció il·legal de fons, el frau i les estafes piramidals”.
¿Com pot ser que en un indret del món el bitcoin sigui legal i en un altre delicte? La prohibició d’una divisa no depèn només de la seva naturalesa. Moltes vegades a la història hem assistit a prohibicions de divises estrangeres. Cuba va prohibir els dòlars i a l’Argentina, sense fer-ho de facto, a efectes pràctics hi ha hagut vegades que els costos i les restriccions al dòlar americà eren de tal magnitud que era com si estigués prohibit.
Ara bé, es tracta de motivacions diferents: polítiques o monetàries. En el cas de les criptomonedes assistim, tant per legalitzar-les com per prohibir-les, a raons que no tenen res a veure. En el cas del Salvador, el país necessita atreure inversió estrangera i la seva divisa, el colón, no té atractiu per als inversors internacionals. Al Salvador s’accepta el dòlar americà, però invertir enbitcoins permet fer moviments opacs que els dòlars no permeten. El Salvador ha declarat legal el bitcoin perquè vol atreure capital. La Xina no només no necessita una altra divisa per atreure inversió, sinó que vol assegurar el control del moviment de capitals que es fa al seu país i que les plusvàlues generades al seu territori no deixin de pagar impostos.
En qualsevol cas, aquesta disparitat de polítiques al voltant de la criptomoneda ja ens està avisant que com a dipòsit de valor no és la millor inversió. És un actiu especulatiu i volàtil, però no un dipòsit de valor. Per ser-ho caldria que hi hagués al darrere un país o un conjunt de països solvents, ja que les nacions són les úniques que tenen capacitat per suportar el pas dels segles.
