Criptocrash
Portàvem mesos de tranquil·litat aparent al món de les criptomonedes. Fins i tot d’avorriment, dirien els inversors en criptos, acostumats a moviments forts i grans emocions financeres. Però fa pocs dies va tornar la tempesta, amb una de les principals criptomonedes, FTX, en fallida, amb una pèrdua del 97% del valor que tenia fa un any. El bitcoin ha perdut, en un any, un 74% del seu valor.
Us recomano que mireu la gràfica del bitcoin des del seu inici i veureu una reproducció gairebé exacta de l'evolució de les puntcom. Si us ve més de gust, en lloc de les puntcom agafeu la del Crac del 29. Són gairebé exactes.
Fa anys que explico per què les criptomonedes privades són una bombolla. Vaig dedicar anys a estudiar i analitzar les bombolles, un treball que vaig recollir en un llibre del 2008 (L’home que va canviar casa seva per una tulipa). Les criptos tenen tots els mateixos ingredients, fil per randa, que la resta de bombolles de la història. Són totes iguals.
Jo no dic que les criptos siguin una bombolla. Les criptomonedes seguiran, però no les privades. No hi ha diners privats que hagin suportat el pas del temps. Dòlars o euros digitals funcionaran i tindrem criptomonedes públiques que s’acabaran imposant com a divises. Però no les privades. I això és així perquè darrere d’una criptomoneda no hi ha cap dipòsit de valor. Una divisa (un euro, per exemple) és un trosset d’una nació. Les divises són els diners en circulació emesos per una nació al llarg de la seva història. Una criptomoneda privada són els diners en circulació emesos per una start-up que no produeix productes ni serveis. La seva activitat consisteix en crear arxius digitals que anomenen diners. La gent compra aquests arxius digitals, els quals cotitzen al mercat financer com si fossin diners. Però no són diners. Són arxius. Són zeros i uns sense cap més valor subjacent que l’esperança que la gent els vulgui tenir.
Si s’enfonsa la cotització d’una acció però l'empresa està sanejada i factura, en cau el preu, però no el valor. A les criptos cau el preu i el valor continua essent zero. Ja ho va dir Antonio Machado: “Solo un necio confunde valor con precio”.
