Creueristes per les caves
El president de l'autoritat portuària de Barcelona, Lluís Salvadó, intenta treure importància als greus problemes que causa el turisme de creuers (bàsicament, degraden corrosivament els llocs on atraquen, a canvi del guany d'uns pocs) reconeixent que potser sí que de vegades es donen situacions de saturació al centre de la ciutat però argumentant que això es pot solucionar pensant en rutes de visita alternatives per a aquests turistes, com ara les caves del Penedès. Salvadó va dir les caves del Penedès com podia haver dit la Fageda d'en Jordà o el cim del Pedraforca: s'entén que o bé intentava ser irònic (però no és tema per fer-ne brometa, i molt menys si un és el president de l'autoritat portuària) o bé desconeix per complet com és el turisme de creuers, que es caracteritza per desembarcar a cada destinació unes poques hores, durant les quals fa una visita exprés als llocs més icònics de cada ciutat, a contrarellotge i deixant darrere seu un rastre no tant de benefici econòmic com de saturació i embrutiment. No els és llegut d'anar per “rutes alternatives”, tot i que, arribat el cas, segurament Lluís Salvadó establiria una normativa que afavorís determinats turistes, per exemple els que tinguessin les mamelles grosses.
El turisme de creuers en temps de sequera màxima, com els que vivim, és de fet un dels millors exemples de la mena de contradiccions en què cauen sovint els dirigents de la cosa pública. No s'hi val a omplir-se la boca d'emergència climàtica i circularitat i després acollir fins a 800 d'aquests monstres en un estiu, com està previst enguany a Barcelona. Els creuers són ostensiblement contaminants i mouen i promouen un turisme de qualitat ben baixa, i quasi tan barroer com els arguments de Lluís Salvadó. Són l'expressió potser més contundent i clara de les pèssimes conseqüències (socials i mediambientals, però també, precisament, econòmiques) que té un model econòmic excessivament dependent, o dependent completament, del turisme.
En concret, segons estudis de les universitats de les Balears, València i Lleida, cada creuer consumeix 628.000 litres d'aigua cada vegada que amarra a port. Segons dades aportades per l'agència de desenvolupament urbanística Barcelona Regional, però, el fet que el 80% dels creuers incorporin plantes dessalinitzadores i potabilitzadores redueix dràsticament aquest consum fins a 27 litres al dia per persona (una xifra a la qual s'agafa el Port de Barcelona per defensar el turisme de creuers). I del que no hi ha dubte és del consum d'aigua dels turistes que s'allotgen en hotels, que sovint arriba a ser de fins a cinc vegades el consum dels residents. Abans que algú surti amb la cançó que criticar el turisme és hipòcrita perquè tots en som, de turistes, o encara pitjor, que criticar el turisme és fer turismofòbia, la simple evidència és que el turisme de masses en temps de sequera és un contrasentit i un disbarat flagrants. Encara que enviem els creueristes a fer unes tapes a la Fonda Europa de Granollers, ara que ja no les poden fer al Pinotxo de la Boqueria.