La creixent amenaça de recessió global
¿L'economia global va cap a una tempesta perfecta en què Europa, la Xina i els Estats Units entren en crisi alhora cap a finals d'any? Els riscos d'una trifecta de recessió global augmenten dia a dia.
A Europa, si la guerra a Ucraïna creix, i Alemanya, que ha estat resistint feroçment les crides a deixar de rebre petroli i gas russos, finalment cedeix, la recessió és gairebé inevitable. A la Xina li està resultant cada vegada més difícil sostenir el creixement positiu davant dels confinaments draconians pel covid-19, que ja han portat Xangai a un fre brusc i ara amenacen Pequín. De fet, potser l'economia xinesa ja està en recessió. I atès que als Estats Units els preus al consumidor augmenten al ritme més ràpid en 40 anys, les perspectives d'un aterratge suau dels preus sense un gran impacte en el creixement semblen cada cop més remotes.
Les previsions econòmiques privades i oficials han començat a subratllar l'existència de riscos regionals creixents, però potser subestimen fins a quin punt aquests riscos es multipliquen mútuament. Els confinaments generalitzats a la Xina, per exemple, causaran estralls a les cadenes de subministrament globals a curt termini, cosa que farà pujar la inflació als Estats Units i reduirà la demanda a Europa. Normalment, aquests problemes es podrien atenuar amb preus més baixos de les matèries primeres, però, sense cap final clar a la vista a Ucraïna, els preus globals dels aliments i de l'energia probablement es mantindran alts en qualsevol escenari.
Una recessió als Estats Units, especialment si és generada per un cicle d'alces dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal, restringiria la demanda global d'importacions i provocaria el caos als mercats financers. I si bé les recessions a Europa normalment s'irradien a escala global sobretot mitjançant una demanda reduïda, una desacceleració provocada per la guerra podria afectar radicalment la confiança empresarial i els mercats financers a escala mundial.
Quines probabilitats hi ha que passi això? Fa molt temps que el creixement de la Xina es desaccelera. Si s'ha impedit una crisi greu ha estat gràcies a una combinació de sort i de gestió macroeconòmica molt competent. Però cap dosi de gestió macroeconòmica encertada pot aportar solucions si les autoritats xineses han pres les decisions equivocades davant del covid-19.
La majoria dels països asiàtics ja han abandonat les estratègies de covid zero i estan adoptant estratègies que tracten el covid-19 com una amenaça endèmica, no com una pandèmia. La Xina no. Allà el govern inverteix sumes gegantines de diners per convertir els edificis cèntrics d'oficines que estan desocupats en centres de quarantena.
Potser els nous centres de quarantena són una idea brillant que permet redireccionar l'inflat sector de la construcció xinès cap a activitats socialment més útils que no pas continuar apilant nous projectes sobre anys de construcció excessiva (cosa de què vam alertar l'economista del Fons Monetari Internacional Yuanchen Yang i jo el 2020). Potser els líders de la Xina saben alguna cosa que els seus homòlegs occidentals no saben sobre la urgència de preparar-se per a la pròxima pandèmia, i en aquest cas els centres de quarantena podrien ser una cosa realment visionària. El més probable, però, és que la Xina estigui lluitant contra molins de vent en l'intent de domar un virus cada vegada més contagiós, i en aquest cas els centres resultaran un enorme malbaratament de recursos, i els confinaments, inútils.
Sens dubte, el risc d'una recessió als Estats Units s'ha disparat. Les principals incerteses són ara la durada i la gravetat que tindrà. L'alegre opinió que la inflació baixarà significativament per si sola, i que per tant la Reserva Federal no haurà d'augmentar gaire els tipus d'interès, sembla cada dia més dubtosa. Els estalvis han pujat molt durant la pandèmia, i l'escenari més factible és que la demanda dels consumidors es mantingui forta, mentre que els problemes de les cadenes de subministrament s'agreujaran.
És veritat, sembla que el govern dels Estats Units està reduint les polítiques d'estímul, però això farà augmentar la por d'una recessió, encara que ajudi a mitigar la inflació en alguna mesura. I si els programes d'estímul segueixen a tota màquina –i, en any electoral, per què no hauria de ser així?–, la feina de la Fed serà encara més difícil.
Pel que fa a Europa, el cop d'una desacceleració econòmica a la Xina i als Estats Units hauria amenaçat el seu creixement fins i tot sense la guerra a Ucraïna. Però la guerra ha ampliat molt els riscos i les vulnerabilitats d'Europa. El creixement ja és feble. Si el president rus, Vladímir Putin, recorre a l'ús d'armes químiques o a armes nuclears tàctiques, Europa es veurà definitivament obligada a emancipar-se, amb conseqüències incertes tant per a la seva economia com per al risc d'una escalada més gran, que podria voler dir imposar sancions també a la Xina. Mentrestant, els governs europeus tenen una pressió considerable per augmentar de manera significativa la despesa en defensa nacional.
És evident que els mercats emergents i les economies en vies de desenvolupament més pobres patiran molt si hi ha una recessió global. Fins i tot els països exportadors d'energia i aliments, que fins ara s'han beneficiat econòmicament de la guerra gràcies als preus elevats, probablement tindrien problemes.
Amb sort, el perill d'una crisi global sincronitzada disminuirà a finals del 2022. Però, de moment, la possibilitat d'una recessió a Europa, els Estats Units i la Xina és important i està augmentant, i l'ensulsiada d'una regió augmentarà la probabilitat que passi el mateix a les altres. La inflació rècord no facilita gens les coses. No estic segur que els polítics i legisladors estiguin a l'altura de la tasca a què aviat podrien enfrontar-se.
Copyright Project Syndicate