Creixement o medi ambient? / CUP o Hard Rock?
Creixement o medi ambient?
Els Estats Units i la Xina, les dues grans potències econòmiques que són alhora els dos principals emissors de gasos hivernacle, han arribat a un pacte per tirar endavant el pla conjunt per lluitar contra el canvi climàtic. A Glasgow 2021 han decidit, per a sorpresa de tothom, que aplicaran algunes de les mesures que es van establir a París 2015. És molt millor això que res. Van amb una cimera de retard, però entre que uns han prioritzat l’economia a tot estrop per damunt del planeta i que els altres tenien un negacionista com Donald Trump de president, ha costat molt que s’adonessin que o bé es posen a fer els deures per frenar la pujada de les temperatures o ens n’anirem tots a la merda, inclosos els seus dos respectius països. Més enllà d’aquest acord, que haurà de passar de les bones paraules als fets efectius, la cimera del clima de Glasgow ha posat de manifest, de nou, que som en un món de termes absoluts. La dicotomia entre creixement o medi ambient massa vegades s’estableix com si, entre una cosa i l’altra, no hi hagués unes possibilitats de grisos i de matisos que permetessin continuar fent rutllar la necessària sínia de l’economia i, alhora, fer-ho d’una manera sostenible. No fa gaire ho hem vist amb el projecte per allargar la pista d’enlairament de ran de mar de l’aeroport del Prat. No s’han buscat solucions. Era la pista a tot o res. Era la Ricarda a tot o res. I, pel camí, s’ha escapat volant la possibilitat d’una inversió que, ben negociada, hauria fet la pau entre l’ecologia i l’economia. Un altre cas: els Jocs Olímpics d’Hivern. Barcelona-Pirineus era un projecte ben treballat i molt ben vist per part del COI. Ara veiem com, en els pressupostos de la Generalitat, hi ha una partida de 800.000 euros per fer un referèndum a les comarques de muntanya, no a Barcelona, sobre aquests Jocs. Que s’estalviïn la consulta. En termes absoluts, de sí o no, els Jocs del 2030 se n’aniran a Sapporo i, després, plorarem una altra ocasió perduda.
CUP o Hard Rock?
En un tres i no res, en quatre anys que han semblat vint-i-quatre, Catalunya ha passat del “referèndum o referèndum” de Puigdemont al “pressupostos o pressupostos” de Jaume Giró. El conseller d’Economia va anunciar que eren els més grans i més ambiciosos de la història de Catalunya. Sens dubte, els més de 2.000 milions d’euros que arriben d’Europa per compensar-nos de la pandèmia permeten aquesta alegria. A grans trets, que Salut pugui gestionar 1.500 milions més o que les conselleries d’Educació i de Protecció Social en disposin de 1.000 més cadascuna, ha de ser una palanca per a la reactivació social. Aquests primers pressupostos del govern Aragonès mereixen l’aprovació. S’ha de ser molt sorrut per votar-hi en contra venint d’on venim, una pandèmia que ha mort 24.000 catalans, que ha ensorrat empreses i negocis i que ha allargat la cua de la fam fins a límits mai vistos des de la postguerra. Però Esquerra i Junts manen en minoria, els falten vots i creuen que, per a l’acord d’investidura, la CUP els ha de donar el suport que els falta. Santa innocència. Aquest cap de setmana, les seves bases s’ho estudiaran i, després, votaran què cal fer amb els pressupostos. Abans de decidir-se aniran al detall, a la lletra menuda, i s’adonaran que els números de Giró traspassen línies vermelles. Al Camp de Tarragona, per exemple, s’enfilen per les parets perquè dels 226 milions que es preveu invertir en el territori, més de la meitat (120 milions) es destinaran a comprar els terrenys per construir-hi el Hard Rock, el complex d’hotels, casino i oci. L’operació, que ja estava embastada abans del virus i que va tombar el TSJC, era que la Generalitat pagava els 120 milions a CaixaBank bitllo-bitllo i, en acabat, els inversors del resort anirien comprant a terminis els terrenys a tocar de Port Aventura. La CUP, que ja va denunciar aquesta operació a l’Oficina Antifrau, tindrà ja un argument per fer una esmena a la totalitat.
