Tenim el creixement adequat?
Els economistes són optimistes. Una enquesta feta pel Col·legi d’Economistes de Catalunya entre el 18 de gener i el 5 de març a 1.166 economistes conclou que la situació de l’economia és millor que la de fa un any, i també es valora millor la situació de l’economia catalana que la de l’espanyola. En una valoració de l’1 al 10, es qualifica la catalana amb un 5,4 i l’espanyola amb un 4,9.
Aquest optimisme es pot justificar perquè les dades de creixement econòmic són positives. L’any 2016 l’economia catalana va créixer un 3,5% i el PIB a preus corrents va arribar a 223.629 milions d’euros, i va superar per primera vegada els valors precrisi, els 216.922 milions del 2008. Aquesta ràtio de creixement és superior al 3,2% de l’estat espanyol, on el PIB encara no ha superat els valors precrisi, i a l’1,9% de la Unió Europea.
També milloren lentament els comptes públics. El conjunt de les administracions públiques espanyoles han complert l’objectiu de dèficit fixat per Brussel·les (4,6% del PIB) per a l’any 2016; de fet, s’han quedat lleugerament per sota (4,54%). Per tant, ens allunyem dels dèficits públics dels últims exercicis, que van estar al voltant del 10% del PIB en els pitjors anys de la crisi (2009, 2010, 2011). Aquesta millora es deu a l’esforç per reduir el dèficit fet per les autonomies, que, si bé no han complert l’objectiu (0,7% del PIB), ja que han assolit un dèficit del 0,82%, han reduït a més de la meitat l’obtingut el 2015 (1,74%).
D’altra banda, aquestes taxes de creixement del PIB i el repunt de la inflació, al voltant del 2%, faran créixer el PIB nominal, que és el denominador de la ràtio dèficit/PIB, amb la qual cosa serà més fàcil assolir els objectius de dèficit fixats per la Comissió Europea, que vol que se situï per sota del 3%. Igualment, baixarà la ràtio deute/PIB, encara que Espanya està molt lluny de situar-la al 60% del PIB, com ha establert Brussel·les, ja que aquesta ràtio està avui al 100%. En conseqüència, tot fa pensar que per reduir aquesta xifra hauran de seguir els ajustos pressupostaris durant més temps.
Lògicament, la millora en el creixement es tradueix en més ocupació. El govern preveu que creixi a un ritme del 2,4% durant aquest any. Amb tot, segons Funcas Espanya (la fundació de les caixes d’estalvis), no s’arribarà als 20,5 milions d’ocupats que hi havia el 2007 fins a l’any 2022, suposant que el ritme de creixement continuï.
Ara bé, després d’enumerar tot aquest seguit de fets positius, cal preguntar-se si creixem adequadament. ¿Estem canviant de model productiu? Quins tipus de llocs de treball es creen? Tots som conscients que el nostre model productiu, basat en la construcció i el turisme, va agreujar la crisi i ha sigut una rèmora per poder-ne sortir. Seria encertat canviar-lo per corregir els errors del passat.
Una primera qüestió a destacar per respondre als interrogants anteriors és que la nova ocupació es crea amb contractes temporals, la qual cosa segmenta el mercat de treball i posa en perill el creixement. Les raons que expliquen que predominin aquests contractes són la rigidesa del contracte indefinit, l’elevada diferència entre el cost de l’acomiadament entre el contracte temporal i l’indefinit i la temporalitat d’una activitat com el turisme, que dóna feina a moltes persones.
Per exemple, l’any 2016 es van crear a Catalunya 100.700 nous llocs de treball, dels quals un 63% eren temporals. Una altra dada rellevant és que en el mercat laboral català la mitjana de contractes per treballador va ser de 2,5 el 2016, segons xifres de l’últim informe de la Generalitat sobre mercat de treball. Per això és positiu l’acord entre el govern estatal i els sindicats per reduir la temporalitat en el sector públic.
Una segona qüestió és que l’economia creix, i també ho fa l’ocupació, en sectors poc qualificats. Així, es crea ocupació en el sector serveis (principalment en l’alimentació i el comerç -no el petit, sinó en les grans cadenes- i, òbviament, en el turisme) i, altra vegada, en la construcció. Però no es creen llocs de treball que generin productivitat i comportin innovació. No estem construint un bon model productiu. Tornem als errors del passat. Si retrocedeix el consum actual tindrem altre cop molts aturats, ja que el creixement el basem en l’impacte positiu d’aquesta magnitud.
Cal orientar el model productiu cap a la innovació i la tecnologia. Només així es podrà incrementar la productivitat, que és el gran problema de la nostra economia. Cal també millorar la contractació i preparar la població, donant-los formació, una qüestió bàsica en aquest món globalitzat, principalment en el camp de les TIC.
De moment sembla que no ho estem fent prou bé, però encara som a temps de rectificar.