Un cràter gegant de Sibèria fa aflorar el passat de Rússia
A mesura que el món s’escalfa, el permagel de Rússia es desglaça en dos terços del territori i amenaça ciutats i pobles que es van construir perquè hi visquessin els miners enviats a desenterrar un filó subterrani de petroli, gas, or i diamants. Fins i tot les carreteres s’esquerden, cedeixen i s’enfonsen, com en un terratrèmol a càmera lenta. I als afores d’un poble anomenat Batagai, al cor de Sibèria, s’hi obre ràpidament un cràter, conegut pels autòctons com "la porta de l’inframon".
Des de l’espai, sembla una rajada encastada al bosc de coníferes. Amb més de 800 metres de profunditat i gairebé un quilòmetre d’amplada, el cràter de Batagaika creix a mesura que el sòl que hi ha sota es desglaça. La paret del precipici retrocedeix 120 metres cada any i revela tresors que en el seu moment van quedar bloquejats pel gel.
La terra fa aflorar el passat i engoleix el present, cosa que crea un esvoranc impressionant, encara més imponent que les enormes mines a cel obert que ja marquen el paisatge siberià. Hauria de ser un avís sobre els perills de l’extracció, però Rússia, com molts altres països, continua esprement els seus recursos naturals, aliena a l’amenaça d’una alteració més gran que vindrà amb el canvi climàtic.
Rússia no és l’únic país que s’enfronta als problemes causats pel perillós desglaç del permagel. Al Canadà, depressions com la de Batagaika han transformat boscos espectaculars en fangars desoladors. A la Xina, l’altiplà tibetà cedeix. A Alaska, les cases dels pobles rurals s’ensorren a mesura que la línia de la costa s'enfonsa al mar.
Moltes de les conseqüències del canvi climàtic tenen un gran impacte en els països en desenvolupament, que històricament han contribuït poc a les emissions globals. Però el desglaç del permagel està desfigurant la terra en molts dels països més responsables de la crisi, una mena d’escarni per l’error humà que els ha portat a acaparar el petroli i els minerals del sòl sense tenir en compte les conseqüències.
Tot i que Batagaika s’enfonsa principalment a conseqüència del canvi climàtic, l’extracció de minerals també hi ha contribuït. Als segles XVI i XVII, Rússia va conquerir Sibèria sobretot pel desig de les pells d’animals que es podien obtenir als boscos boreals. Al segle XX, àvids de minerals i aïllats de les xarxes comercials mundials, els soviètics van buscar desesperadament recursos per impulsar la seva ràpida expansió industrial i tecnològica; els diamants, l’or, la plata, el tungstè, el níquel, l’estany, el carbó i, per descomptat, el petroli i el gas es van haver d’extreure de la manera més ràpida possible dels extensos territoris orientals. Els soviètics van enviar presoners del gulag a treballar a les terres del permagel perquè era allà on hi havia enterrat el tresor. Els presoners van morir en l’esforç de desenterrar-lo, i molts van acabar sota terra també.
El 1937 un geòleg de Moscou va descobrir fonts d’estany a prop de l’actual poble de Batagai. Quan els soviètics s’hi van establir i van explotar la zona, van talar el bosc que protegia la terra de l’escalfament del sol i la mantenia a lloc. El permagel havia sobreviscut a altres cicles d’escalfament sense fondre’s, però aquesta desforestació, sembla, va ser decisiva. Varlam Xalàmov, un antic presoner del gulag, va descriure al recull autobiogràfic Relatos de Kolimá (Ed. Minúscula) una fossa comuna que havia sorgit entre el sòl pedregós. “La terra es va esberlar –va escriure– i va deixar al descobert els seus soterranis, que contenien no només or i plom, tungstè i urani, sinó també cossos humans en descomposició”. El permagel pot guardar secrets, però també pot testificar crims.
Per als científics, Batagaika ofereix una visió inestimable dels últims 650.000 anys aproximadament de la història de Sibèria, incloent-hi els animals que hi van desaparèixer fa molt de temps. El 2018, uns caçadors van trobar a Batagaika un poltre de 42.000 anys d’una espècie de cavall extingida.
En una altra zona, el 1946, els presoners del gulag van trobar un niu d’esquirols àrtics momificats de 30.000 anys. Altres secrets del permagel inclouen un cadell de lleó de les cavernes, un cap de llop seccionat del plistocè i un rinoceront llanós. El permagel mig desglaçat s’ha convertit en un tresor enfangat i pudent per a les persones que busquen restes de mamuts, que es poden vendre a un preu molt alt. En algunes zones de la tundra, pots ensopegar amb ossos prehistòrics que sobresurten de terra.
A vegades, els materials que apareixen al permagel ni tan sols estan morts. En una altra regió de Sibèria, el terreny cada vegada més calent ha fet ressorgir un invertebrat de 24.000 anys d’antiguitat que s’ha pogut reproduir un cop descongelat i uns cucs de 46.000 anys que segons els científics van reviure el 2018.
El permagel és crucial per al clima global pel que és capaç de retenir. Un cop comença a explicar els seus secrets, desencadena un perillós bucle de retroalimentació: el desglaç provoca més precipitació i una capa de neu més gruixuda, que al seu torn manté l’escalfor a l’interior i l’aire fred a fora i eixampla la capa activa de la part superior del permagel, que es descongela estacionalment. El sòl del permagel d’arreu del món conté uns 1,6 bilions de tones de carboni, aproximadament el doble del que hi ha a l’atmosfera terrestre. Els científics en diuen carboni heretat profund, compost per plantes i animals que es van congelar abans que es poguessin descompondre. Batagaika allibera de 4.000 a 5.000 tones de carboni a l’any, juntament amb immenses quantitats d’aigua i sediments.
Per bé o per mal, el cràter de Batagaika està arribant al límit de l’expansió, ja que el sòl s’erosiona fins al llit de roca que marca el final del permagel. A tot Sibèria, però, els incendis i la desforestació, juntament amb l’escalfament de l’aire, molt més ràpid que la mitjana mundial, estan accelerant el desglaç del permagel, cosa que crea més problemes. El carboni de centenars de mil·lennis irromp a l’atmosfera, emet la pudor de la descomposició i escalfa encara més la Terra. Els mamuts i els esquirols, els cucs i els bacteris i les masses de carboni desenterrats pel desglaç són fantasmes del passat disposats a passar comptes.
Copyright The New York Times