24/04/2023

El cost de la manipulació

Difamació. La mentida és poder, i és negoci. I en aquest món on l’autoritarisme avança i les democràcies que encara resisteixen han anat perdent qualitat, les veritats de lliure elecció s’han convertit en un recurs vital en l’exercici del poder –polític, mediàtic o econòmic–. La construcció de realitats paral·leles i la propagació deliberada de la mentida s’han instal·lat en el debat públic. La difamació és una arma mediàtica que no té res a veure amb el periodisme. Però hi ha empreses de comunicació, com la cadena Fox News, que han estat capaces de transformar el pensament de tot un Partit Republicà i d'una part molt important de l’electorat nord-americà. Des d’aquesta mateixa supèrbia del poder, la cadena ha evitat un judici públic per difamació, a canvi de pagar una multa de 787 milions de dòlars per haver difós la mentida d'un suposat frau electoral a les eleccions presidencials del 2020. Una realitat inventada que va alimentar una insurrecció, emparada des del mateix Despatx Oval. Una mentida defensada en prime time per un dels altaveus més potents del populisme conservador i de les teories de la conspiració i el cop d’estat, Tucker Carlson. El guru del pensament radical admetia en privat que la teoria de la manipulació electoral era “una merda”, una falsedat que Fox News va servir de manera conscient a l’audiència. Els diners de Rupert Murdoch han servit per evitar l’escàndol d’un judici públic, però en les últimes hores s'ha sabut que Carlson haurà d'abandonar la cadena.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Disrupció. Quan la informació es desconnecta de la realitat, ens quedem sense la referència dels fets i les veritats fàctiques. Les teories de la conspiració serveixen per construir comunitat, per assenyalar culpables, marcar línies divisòries i desfer-se de la complexitat que envolten les crisis.

Cargando
No hay anuncios

La bretxa entre el nombre de països que van registrar millores generals en el respecte als drets polítics i les llibertats civils i els que van registrar descensos generals, durant el 2022, és la més estreta que hi ha hagut en aquests últims 17 anys de deteriorament global de la democràcia al món, segons l’últim informe del Freedom House. La invasió russa d’Ucraïna ha tingut un impacte directe en aquest índex global, i especialment en l’antic espai postsoviètic.

L’augment de les tensions socioeconòmiques i polítiques provocades per la guerra, que van desencadenar enfrontaments entre manifestants i policia en alguns països, ha posat en risc també la pau i la seguretat en països com Armènia i l'Azerbaidjan. L'Uzbekistan ha viscut les protestes contra el govern més massives des del 2005. I Moldàvia i Geòrgia reviuen les tensions internes que divideixen les seves societats entre els qui miren a l’oest, cap a la Unió Europea, i els qui ho fan al nord, cap a Moscou.

Cargando
No hay anuncios

Repressió. A Rússia, la censura s’exerceix des del silenci imposat a les xarxes socials fins al soroll de la propaganda i les detencions il·legals exemplaritzants. Després d’un any de guerra, als mitjans russos impera un relat oficial que no es discuteix.

La condemna a 25 anys de presó contra Vladímir Karà-Murzà, activista i columnista del Washington Post, arrestat l'abril del 2022 després d’haver condemnat la invasió d'Ucraïna i acusat de traïció, és un contundent avís contra les temptacions de criticar Vladímir Putin. Com també ho és la detenció del periodista del Wall Street JournalEvan Gershkovich, acusat d’espionatge però sense proves que ho acreditin.

Cargando
No hay anuncios

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes creu que hi ha, en aquests moments, més d’una vintena de reporters empresonats a Rússia per fer la seva feina. “Hem arribat a un nivell en què podem anar a la presó per un retuit”, es lamentava fa temps la Uliana, una activista russa a l’exili.

Les contradiccions internes de Rússia han quedat esclafades per la repressió. L’enduriment en l’exercici de la manipulació i la persecució és conseqüència directa també de les incerteses al front de guerra. Mentrestant, el poder del Kremlin, basat en el control, és més agressiu que mai, però no més capaç –com ho demostra l’enquistament del conflicte.