Davant l’aventura de tenir una criatura, són moltes les persones que en la primera cosa que pensen són els números. En un món on la vida cada cop és més cara, i l’habitatge més inaccessible, assumir una criança de –com a mínim– 18 anys pot ser una decisió de risc. Això, sumat a les dificultats de conciliació, dins una societat on els avis cada cop són més grans i les alternatives públiques són més aviat escasses. De fet, no hauria d’estranyar-nos que cada cop veiem menys nens als parcs, a les escoles o asseguts a la taula de Nadal, en comparació amb els records que tenim de la nostra infància.
Avui la natalitat a Catalunya és la més baixa de les tres últimes dècades, situant-nos a la cua d’Europa, només per darrere de Malta. I no només liderem el rànquing de menys fills per dona, sinó també els de pobresa infantil. Només ens supera Romania. Això fa que a Catalunya, més de 400.000 nens i nenes visquin en risc de pobresa o exclusió social, un de cada tres. Criar és molt car i es converteix en un factor de risc de pobresa per a les famílies. De fet, les taxes de pobresa d’aquells que tenen fills a càrrec són gairebé el doble de les que no en tenen, i molt més sovint presenten situacions de carència material, com el fet de no poder arribar a final de mes, mantenir la casa calenta a l’hivern o garantir un plat prou proteic a taula.
Des de KSNET hem ajudat Save the Children a calcular quant val criar un nen o una nena al nostre país. Gairebé 1.000 euros mensuals, la dada més elevada de les comunitats analitzades. Madrid, Euskadi i el País Valencià se situen per sobre dels 800 euros al mes i el valor més baix, Andalusia, és de 722 euros. Són quantitats en què s’inclou l’alimentació, la roba, l’oci i les joguines, les despeses educatives no gratuïtes, com les escoles infantils, el menjador o el material escolar, el transport públic i les despeses de l’habitatge associades a tenir una criatura. Sens dubte, un cost considerable que molts no poden assumir i que porta no poques famílies a una situació de risc de pobresa.
El preu de l’energia, la inflació sobre els aliments i, sobretot, l’alt cost de l’habitatge fan que la vida sigui, avui, molt més cara per a tothom. Però aquelles persones que han de tirar endavant un infant s’enfronten a despeses molt més elevades. I amb menys ajuts públics. Tornant a la comparació amb Europa, l’estat de benestar espanyol és el que menys redueix la pobresa infantil amb les transferències socials.
Els nens i les nenes que neixen en famílies amb carències materials i econòmiques tenen una gran probabilitat de continuar sent pobres d’adults. La pobresa s’hereta i, en una societat que es consideri democràtica, les polítiques públiques tenen el deure de garantir la igualtat d’oportunitats. Criar cada nen i cada nena de Catalunya suposa gairebé 1.000 euros mensuals, però el cost invisible dels que no neixen al nostre país perquè els pares no s’ho poden permetre és molt més elevat. Els parcs buits d’avui es convertiran en les fàbriques i les botigues buides de demà.
