Cossos trans, vides trans
Al Born Centre de Cultura i Memòria recordem aquest mes unes dones que van ser pioneres en la lluita feminista als EUA i a casa nostra.
El 1969, en una conferència sobre l’alliberament de la dona als Estats Units, el Col·lectiu per la Salut de les Dones de Boston proposa la pràctica de l’autoconsciència i l’autoexploració. Practicar l’autoconsciència, com a dones, suposava i suposa compartir experiències negatives viscudes en els serveis de salut per a dones, descobrir i anomenar els nostres desitjos i la nostra sexualitat, apropiar-nos dels nostres drets reproductius i ser conscients de les opressions de la policia de gènere sobre els nostres cossos i les nostres vides. Practicar l’auto ens permetia descobrir parts desconegudes dels nostres cossos, aprendre a estimar-les i cuidar-les i interpretar el significat de les seves queixes. Aquestes dues pràctiques ens han donat força per aconseguir lleis que ens garanteixen més drets i llibertats per explorar i dirigir el nostre plaer, els nostres afectes i les nostres vides.
Ara fa 50 anys es va publicar el llibre fonamental del feminisme dels anys 70: Our bodies, our selves. Amb visió feminista i política, reivindicava la nostra autonomia en les decisions sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Aquí i ara moltes dones començàvem a ser conscients de les desigualtats imposades per la policia de gènere. Lluitàvem en partits polítics clandestins i moviments socials de base i apreníem que les nostres reivindicacions eren qüestionades pels nostres companys de lluita. L’any 1976 van tenir lloc les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
L’any 1977, després de la mort del dictador, dones de moviments de base i partits polítics vam crear la Coordinadora Feminista de Barcelona. Calia sumar esforços per la derogació de lleis que ens negaven drets i aconseguir-ne de nous.
Entre d’altres, reivindicàvem gaudir de la nostra sexualitat i un accés lliure i gratuït a l’anticoncepció i a l’avortament. Dones per l’Autoconeixement i l’Anticoncepció (DAIA) i les vocalies de dones vam exigir un nou model d’atenció: els centres de planificació familiar amb professionals dones amb una visió crítica de la policia de gènere, on poguéssim decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Molts anys després, fruit de processos d’autoconsciència molt similars als del feminisme dels anys 70, les persones trans* van començar la lluita per un nou model d’atenció: volien professionals amb una visió crítica cap a la policia del sistema sexe/gènere binari i decidir sobre els seus cossos i les seves vides.
L’any 1982, el mateix any que l’activisme homosexual va aconseguir retirar l’homosexualitat del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM-III, s’hi incorpora la transsexualitat, cosa que converteix l’atenció a la salut de les persones trans* en una història de violències cap als seus cossos i les seves vides. Vint-i-set anys més tard, l’any 2009, des de l’activisme trans* es va crear la plataforma Stop Trans Pathologization. L’any 2015 eren més de 397 xarxes d’activistes i organitzacions polítiques dels cinc continents. La seva lluita era i és deixar de ser considerades malaltes mentals i poder decidir sobre els seus cossos i les seves vides.
Laura Erickson-Schroth va publicar l’any 2014 el llibre Trans bodies, trans selves i va sol·licitar el pròleg a les dones feministes del Col·lectiu per la Salut de les Dones de Boston. Van acceptar i van reconèixer que, de fet, aquest llibre ampliava i complementava la seva lluita per uns serveis de salut respectuosos amb les persones i on poguessin decidir sobre els seus cossos i les seves vides.
La lluita ve de lluny i ens portarà lluny. Les dones que volem decidir sobre la nostra sexualitat, els nostres cossos i les nostres vides ens hem multiplicat exponencialment, hem sortit als mitjans de comunicació i hem guanyat molts espais en l’àmbit de la salut, l’educació i l’administració pública, i més que en guanyarem. La policia de gènere ens voldria submises, però no ho serem.
Moltes persones trans* estan amb nosaltres en la lluita feminista. No és estrany que les persones que actuen com a policia del sistema sexe/gènere binari les invalidin i desacreditin les seves decisions respecte als seus cossos i les seves vides. I també desacreditin els serveis de salut que respecten les seves decisions.
No és estrany que part d’aquesta policia, autoanomenada feminista, s’oposi a la nova llei trans catalana. Jo, també feminista, estic amb les persones trans en la lluita pels seus drets, perquè són drets humans.
L’autora també ha estat nominada ‘fellow’ d’Ashoka 2019 com a impulsora d’un nou model d’atenció a la salut de les persones trans.