D’un article –traducció pròpia– d’Artur Llorens i Opisso, Arturo Llopis (Barcelona, 1909-1968) a la revista La Voz de la Parroquia (IV-1956). Fa 125 anys de l’annexió del poble de les Corts a la ciutat de Barcelona. Va ser el 20 d’abril de 1897. A diferència de Gràcia i de Sarrià, l’annexió de les Corts va ser pacífica.
En la corona d’expobles del Pla de Barcelona (Gràcia, Sarrià, Sant Martí, Sant Andreu, les Corts, Sants, Horta) que rodeja amb una abraçada invisible allò que podríem anomenar la ciutat estricta, encara s’alcen en trànsit cap a la mort les masies, edificacions qualificades per etnògrafs, arquitectes, historiadors i geògrafs com una de les institucions més nobles i fecundes del país, com un viu i perenne instrument de treball. [...] A l’expoble de les Corts, pel seu antic caràcter agrícola mantingut viu fins fa poc, és on s’han construït i han brillat un nombre més elevat de masies i on potser en queden més, però també més properes a la seva fi. [...] En obrir-se el tram de la Diagonal - Calvo Sotelo [ara Francesc Macià] - Palau Reial [ara Palau de Pedralbes], les masies van patir un seriós daltabaix. Començaren a perdre la partida, però no es donaren pas per vençudes. Avui ja es baten en franca retirada. [...] El 1888, per esmentar una data esplendorosa per a la capital del Principat, a les guies de la ciutat i de la rodalia sortien moltes residències d’esbarjo aixecades dins el terme del municipi de les Corts –finques d’Eusebi Güell, Ignasi Carreras, Claudi Guillé, Comes i Masferrer, Claudi Safon, marquès de Castelldosrius, comtessa de Vallcabra–, algunes d’elles tan interessants com la d’Enric Pons –Torre Melina–, amb esplèndids jardins i terres de conreu. En canvi, a les guies-cicerones no hi havia les masies pel fet de no presentar ornaments artístics perquè aquestes edificacions complien perfectament una missió de tipus funcional incapaç d’interessar i atreure el turista que en aquells temps viatjava a Barcelona. [...] Ara les masies de les Corts presten una nota més íntima i cordial enmig d’un paisatge excessivament urbà. Llargs anys hagués gaudit el poble de les Corts de privilegis de no ser per les guerres contra Felip V, sever en el triomf, fins arrabassar-li de cop les franqueses que havien respectat altres monarques castellans com l’emperador Carles i el seu fill Felip II. Paradoxalment, durant el setge de Barcelona del 1706, la masia Can Muxica de les Corts –casal convertit en caserna general– havia allotjat al duc d’Anjou, el futur rei d’Espanya Felip V. [...] El creixement de la població en el segle XIX va fer que les masies que estaven enmig de conreus, com també algunes cases senyorials de l’indret, fossin engolides per l’expansió urbana. Entre les més importants: la Torre Rodona [ara es conserva darrere l’Hotel Sofia]; Can Rosés [ara és una escola]; Can Planes [ara del Barça]; Can Farinetes [era darrere de l’Ajuntament del 1886 i ara amb una estàtua de Pau Farinetes al davant]; la Torre Víctor [enderrocada a l’enllaçar els carrers Galileu i Europa]. Segons la tradició, a la Torre Rodona, construïda per Bernard Vinyals de la Torre, s’hi havien reunit les Corts catalanes. [...]
D’un article –traducció pròpia– d’Artur Llorens i Opisso, Arturo Llopis (Barcelona, 1909-1968) a la revista La Voz de la Parroquia (IV-1956). Fa 125 anys de l’annexió del poble de les Corts a la ciutat de Barcelona. Va ser el 20 d’abril de 1897. A diferència de Gràcia i de Sarrià, l’annexió de les Corts va ser pacífica. Foto: la masia de Can Planes abans de comprar-la el Barça.