Corredor Mediterrani?

Qui subscriu aquesta columna sovint pateix invectives quan defensa que les nostres vies ràpides de transport haurien de ser totes de peatge. No serveix de res explicar que un país de pas com Catalunya no les pot mantenir amb els impostos dels seus ciutadans. Perquè en un país de pas, les vies ràpides estan sobredimensionades, i són utilitzades i gastades, majoritàriament, per gent que passa de llarg, que no paga els impostos en el país. ¿Tan difícil es fa copsar aquesta realitat? Quan els alemanys van detectar que Polònia s'incorporaria a la UE, es van adonar que el seu país havia deixat de ser un cul-de-sac (el que havia estat durant l'època del teló d'acer) i s'havia convertit en un país de pas. Alemanya va establir, ràpidament, un peatge per a tots els camions, siguin alemanys o no, que viatgin per les seves autopistes.

La demagògia projectada per determinats partits catalans -i que encara gasten alguns individus i organitzacions- va portar a fer campanyes al·lucinants, demanant autopistes lliures de peatge. En lloc de demanar que s'acabés l'espoli fiscal (és a dir, que els catalans disposéssim dels nostres impostos per fer el que creguéssim més convenient amb ells), alguns es van encaparrar a demanar que es corregís aquest espoli mitjançant el mètode de tractar-nos com a la resta d'espanyols: demanant que les autopistes fossin de franc. I això també se li va demanar a la Generalitat, que no només no és la responsable de l'espoli, sinó que és la que el pateix. Cal ser inconscient! És així que, des de fa un temps, la Generalitat ha hagut de fer infraestructures escanyolides per no provocar reaccions d'una opinió pública manipulada.

L'Eix Transversal n'és l'exemple més lamentable.

Ara tenim davant nostre una situació que caldria afrontar amb una certa perspicàcia: els parlo de l'anomenat Corredor Mediterrani. Crec que ens estem equivocant, que no s'estan encarant les coses bé. Miraré d'explicar-me. D'entrada es demana el compromís de la UE en aquest projecte. Molt bé, suposem que la UE es mulla i diu que el Corredor Mediterrani formarà part de la xarxa europea bàsica de transport ferroviari. Això vol dir que la UE finançarà un 10% de l'obra a condició que la resta la posi Espanya. Ignoro quant costa una via de tren que vagi d'Algesires al Rosselló, però els puc ben assegurar una cosa: durant els pròxims, posem, deu anys, l'Estat espanyol no tindrà diners per fer aquesta obra. I, quan els tingui, començarà les obres per Algesires. Aleshores, quan podria estar acabada l'obra? D'aquí uns vint-i-cinc anys, anant bé. Quan Catalunya ja haurà perdut, definitivament, les oportunitats que ofereix una infraestructura d'aquest tipus. Addicionalment, un fet que encara converteix en més impracticable el projecte és la nostra solidaritat mediterrània . Posar al sac de les nostres demandes el País Valencià, Múrcia i Andalusia fa que el projecte esdevingui mastodòntic i, per tant, encara més inviable. En aquest cas, la unió afebleix les possibilitats de convertir en realitat un projecte.

Però, per sobre de tot, hi ha un fet que és el que hauria d'aixecar les nostres suspicàcies: i és que a Madrid es comencen a mostrar "sensibles" a la nostra demanda. Evidentment. Saben que estem parlant d'una obra que no es farà! El PSOE comença a "comprendre'ns" i el PP deixa anar els seus presidents regionals a Brussel·les a protestar. ¿Que no ho veuen que als catalans se'ns fan concessions quan les coses ja no tenen valor? ¿Que no veuen que van deixar de posar traves al domini d'internet .cat el dia que van entreveure que, al cap de dos anys, es podria enregistrar, fins i tot, el domini .roig ?

Posades així les coses, al meu entendre, caldria dur a terme accions decidides de cara a poder disposar, com més aviat millor, d'una via d'ample europeu que, recorrent Catalunya, anés a parar a la frontera francesa. I com que no tenim diners, una possibilitat és construir una via de peatge en règim de concessió. Potser sóc agosarat, però ¿segur que no hi ha cap operador al món que no estigui interessat a construir i explotar una via que uneixi inicialment el port de Barcelona i la frontera francesa i ampliar-la, posteriorment, fins al port de Tarragona? Durant els pròxims anys (molts), de diners públics no n'hi haurà. Convindria abandonar plantejaments que aporten publicitat fàcil, però que són inviables, i posar en marxa la imaginació. En cap cas és el moment de picar un ham que ens enganya repetidament i que, per a més inri, nosaltres mateixos ajudem a alimentar.