Un recomençar verd després de la pandèmia
El covid-19 ha obligat països sencers a paralitzar-se, ha atemorit ciutadans de tot el món i ha provocat una debacle financera. La pandèmia exigeix una resposta vigorosa i immediata. Però cal que els governs també pensin a llarg termini. Hi ha un programa polític que destaca per tenir aquesta mena d’horitzó temporal: el Pacte Verd Europeu presentat per la Comissió Europea.
El covid-19 és reflex d’una tendència més àmplia: ens esperen més crisi planetàries. Si responem a cadascuna d’elles amb mesures superficials, i seguim mantenint el mateix model econòmic que ens ha portat aquí, en algun moment el xoc superarà la nostra capacitat de resposta.
El 1972, el Club de Roma va fer un advertiment similar amb el seu famós informe Els límits del creixement ; i el va reiterar el 1992 al llibre Més enllà dels límits, de Donella Meadows, autora principal del primer informe. Com va advertir Meadows en aquell moment, el que definirà el futur de la humanitat no serà una única emergència, sinó una successió de moltes crisis separades però relacionades, totes elles resultat de la nostra incapacitat de viure de forma sostenible. Portem molt de temps forjant un desastre, perquè fem servir els recursos de la Terra més ràpid que la seva capacitat per regenerar-los, i alliberem deixalles i contaminants més ràpid que la capacitat del planeta per absorbir-los.
El planeta és un de sol, i totes les espècies, totes les nacions, totes les qüestions geopolítiques estan en última instància interconnectades. Ho estem vivint: el brot d’un nou coronavirus a la Xina pot generar caos a tot el món. Igual que el covid-19, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i les debacles financeres tampoc respecten fronteres nacionals (i ni tan sols físiques). Aquests problemes no admeten més resposta que l’acció col·lectiva, i aquesta acció ha de començar molt abans que es converteixin en crisis declarades.
La pandèmia del coronavirus és un toc d’atenció perquè comencem a respectar els límits del planeta. Al cap i a la fi, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic fan més probables les pandèmies. La desforestació empeny els animals salvatges cap a àrees de població humana, i això augmenta la probabilitat que virus zoonòtics com el SARS-CoV-2 facin el salt d’una espècie a una altra. De la mateixa manera, el Grup Intergovernamental d’Experts de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic adverteix que és probable que l’escalfament global acceleri l’aparició de nous virus.
Els governs que aconsegueixen contenir epidèmies segueixen aquesta consigna: “Fer cas de la ciència i preparar-se per al futur”. Però podem fer-ho millor. En comptes de limitar-nos a reaccionar davant els desastres, podem fer servir la ciència per dissenyar economies que mitiguin les amenaces del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i les pandèmies. Hem de començar a invertir en el que realment importa i establir les bases per a una economia circular verda ancorada en solucions naturals i orientada al bé públic.
La crisi del covid-19 ens mostra que és possible fer canvis radicals d’un dia per l’altre. Hem ingressat de sobte a un món diferent amb una economia diferent. Ara mateix, els governs han de proveir als seus ciutadans protecció mèdica i econòmica urgent. Però també hi ha bones raons econòmiques perquè aquesta crisi serveixi de preludi a un canvi sistèmic global.
Per exemple, res no justifica que no estiguem abandonant gradualment els combustibles fòssils i desplegant tecnologies d’energia renovable, que majoritàriament ja estan disponibles a tot el món i en molts casos ja són més barates que els hidrocarburs. Després del recent ensorrament de preus del petroli, és necessari eliminar subsidis als combustibles fòssils, com el G-7 i molts països europeus es van comprometre a fer d’aquí al 2025.
Passar de l’agricultura industrial a l’agricultura regenerativa també és immediatament factible, i permetrà capturar carboni al sòl a un ritme suficient per revertir la crisi climàtica. A més, generarà guanys, millorarà la resiliència econòmica i ambiental, crearà llocs de treball i augmentarà el benestar a les comunitats rurals i urbanes.
L’agricultura regenerativa és un element destacat en molts dels nous models econòmics que estan explorant governs municipals de tot el món per alinear-se amb el principi de viure dins dels límits del planeta.
En la seva resposta a la crisi actual, l’objectiu de les autoritats hauria de ser sostenir la forma de vida de la ciutadania invertint en energies renovables en lloc de combustibles fòssils. És hora que els 5,2 bilions de dòlars que es gasten cada any en subsidis als combustibles fòssils es comencin a redirigir cap a la infraestructura verda, la reforestació i la inversió en una economia més circular, compartida, regenerativa i descarbonitzada.
Els éssers humans som resilients i emprenedors. Som perfectament capaços de començar de nou. Aprenent dels nostres errors, podem crear un futur millor que el que avui ens espera. Acceptem aquest moment de commoció com una oportunitat per començar a invertir en resiliència, prosperitat compartida, benestar i salut planetària. Fa molt que hem sobrepassat els nostres límits naturals: és hora de provar alguna cosa nova.
Són coautors d’aquest article Hunter Lovins, presidenta de Natural Capitalism Solutions i integrant del Club de Roma; Hans Joachim Schellnhuber, director emèrit de l’Institut d’Investigació de l’Impacte Climàtic a Potsdam i integrant del Club de Roma, i Kate Raworth, associada sènior a l’Institut del Canvi Ambiental de la Universitat d’Oxford i integrant del Club de Roma.
Copyright Project Syndicate