Per donar el títol de “reial” a l’Academi de sa Llengo Baléà, la casa reial espanyola ha de tenir un personal extremadament inútil, o ja li va bé jugar a la provocació.
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears declara, amb tota precisió, que “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat”. En permetre que l'autodenominada “Academi” es cobreixi amb el mantell reial està clavant una puntada de peu a l’Estatut. Que la casa reial espanyola passi per sobre d'una llei orgànica és de nota.
Si institucionalment és un error, científicament és un disbarat. Que la monarquia, sempre tan delerosa de rodejar-se de l’excel·lència en tots els camps de la societat civil, doni cobertura als que neguen la unitat del català contra tota evidència filològica, la posa al costat dels illetrats, els ignorants, els indocumentats, els de “que inventen ellos” i els de “muera la inteligencia”. No és que la Corona pugui canviar cap criteri científic, però crea una percepció.
I políticament, és d’un biaix molt gruixut. És impossible que, començant pel rei mateix, ningú del seu entorn no sàpiga que els separatistes lingüístics a les Balears militen a la dreta i la ultradreta del PP i que, per tant, el patrocini reial està donant un vernís de respectabilitat a la maniobra barroera de sempre, tendent a trencar els vincles històrics entre les Balears i Catalunya. En plena agenda del “reencuentro” és d’una inoportunitat clamorosa. I tot això si no és que a la casa reial ja li està bé, o tant li fa, perquè allà on hi hagi un nacionalista espanyol ella també hi serà sempre.
