Cop de puny

“Si insulta la meva mare, pot esperar un cop de puny. És normal. No es pot provocar”. Aquesta desafortunada frase del papa Francesc ens prepara per al que ens ve a sobre. Com era previsible, la gent de Charlie Hebdo haurà de sentir-se dir que s’ho han buscat. Una forma innoble de compassió pels assassins. Ens han provocat: és l’argument dels terroristes. Han ofès el profeta, s’ho han guanyat. I, com també era previsible, creixeran les restriccions a la llibertat d’expressió, en especial en referència a les creences religioses. És a dir, els terroristes, en part, s’hauran sortit amb la seva.

Tot i voler ser una ocurrència simpàtica i ravalera, la patinada del Papa és, a més de molt inoportuna, simptomàtica. És cert que Francesc va dir també que “no es pot matar en nom de Déu” i va reconèixer que el catolicisme no està lliure d’aquest pecat. Però immediatament va sortir en defensa del valor superior de les religions: “No poden burlar-se de la fe”. Un privilegi sense cap fonament: per què la fe ha de ser protegida i les altres ideologies, visions del món o creences, no? No es pot reduir la llibertat d’expressió al manual d’urbanitat. No hi cap, seria matar-la. El clergat mai acceptarà que les religions són un producte de la fabulació humana com qualsevol altre, i, per tant, exposat al sarcasme i a la crítica com tots. Significaria renunciar al seu poder, a les bases màgiques de la seva autoritat.

Des de diumenge fa angúnia veure com els governants intenten recuperar la seva deteriorada salut política per la via de l’especulació amb la por de la ciutadania. El govern espanyol no parla de res més: enduriment del Codi Penal, que va camí del lamentable honor de ser el més dur del món; més discrecionalitat per al govern i la policia; exhibició de musculatura contra el terrorisme; restriccions en drets individuals; magnificació de l’amenaça en comptes de pedagogia de la seguretat. Ofèn tant de cinisme, però en política tot s’aprofita. I, en nom de la defensa dels valors occidentals, no trigarem a veure serioses limitacions de les llibertats, començant per la d’expressió. El Papa ens ho ha anticipat.