Llegíem a l’ARA una notícia que semblava –per l’atzar lingüístic– una de les lluminoses, capcioses i enginyoses definicions dels mots encreuats del Senyor Ventura. Es veu que als centres escolars hi falten “coordinadors i ordinadors”. Deixem els coordinadors, anem als ordinadors: en falten i “no s'estan reparant els que s'espatllen per falta d'estoc”.
L’adolescent que em suporta ha fet servir l’ordinador a classe durant tota l’ESO. El pagàvem una mica cada any perquè al final, quan arribés a batxillerat, “fos seu”. Cap dels pares que es queixen –i tant– del preu dels llibres a primària no s’ha queixat del preu de l’ordinador, perquè li donen més valor. Aquest ordinador, per cert, el ven Google, així com les llicències de Gmail, les apps de les escoles... Deu ser un bon negoci. Per a mi, que estiguin a classe darrere d’una pantalla és un desastre, però no m’haig de queixar. Jo mateixa, avui, faré els encreuats del senyor Ventura en pantalla. Si vull les solucions, les tindré al moment, no demà.
En tot cas, ¿ha de reparar Ensenyament els ordinadors espatllats? Bé, depèn de l’avaria. Si l’ordinador s’ha fet malbé perquè en Romaguera l’ha utilitzat de pilota, potser no. Quants Romagueres hi ha als nostres instituts?
Que l’adolescent cuidi el material és la matèria més difícil d’ensenyar. Han crescut en un món on no es reparaven rentadores, neveres o cotxes. Se’n compraven d’altres. Han crescut en un món on no se sargia la roba, perquè o te la venien estripada, per fer bonic o, si s’estripava de veritat, la llençaven. Els seus pares, nosaltres, no en sabem, de sargir. Quants mitjons tenim tots plegats? Quants se’ns perden i què fem quan en tenim més de desaparellats que d'aparellats? Som la generació dels televisors més grossos que el sofà.
Ja tenim el Chromebook, ja l’hem pagat i és nostre. Jeu al calaix, amb alguns mòbils antics i una tablet obsoleta. Des d’aquí ho dic: si algun Romaguera el necessita, l'hi cedim.
