La cooperació no s'ha extingit
Dos articles recents ( Primer els de casa? , de Pere Ortega, de la Federació d'ONGDs per la Pau, publicat a l'ARA el 26 de setembre; i Per una política pública catalana de cooperació , de Miquel Carrillo, d'Àgora Nord-Sud, publicat a l'ARA el 18 d'octubre) denuncien la voluntat expressa de desballestar la política de cooperació. Ortega parla d'una política "en vies d'extinció" i explica que des del 2008 hi ha hagut una reducció de pressupost del 86%, un 18% de la qual la va efectuar el tripartit i un 68% CiU. Carrillo afirma que "s'ha desmuntat" la política pública de cooperació.
No dubto que Ortega i Carrillo han viscut aquest procés com un desballestament. No és cert, però, que això sigui conseqüència d'una voluntat política. No són certes, per començar, les xifres que s'han manejat. Es diu que el tripartit només va retallar el 18%. D'on surt aquesta xifra? L'any 2008 l'Agència Catalana de Cooperació va comptar amb un pressupost de 69 milions d'euros. El 2010, segons auditoria, la Generalitat només hi va destinar 30,55 milions. Això vol dir que, en dos anys, el tripartit va retallar el pressupost de cooperació en 38,45 milions, cosa que suposa un 55,7%. Per què es fa el sord quan expliquem aquestes xifres i percentatges?
Després, certament, la crisi i l'escanyada financera de la Generalitat han suposat que els pressupostos es continuessin reduint i que arribessin els impagaments. Al maig, davant l'imperatiu de complir l'objectiu del dèficit i l'amenaça d'intervenir la Generalitat, hem vist com el pressupost es reduïa fins a 9 milions, de la mateixa manera que totes les altres partides per a inversions i subvencions.
L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, però, ni s'ha desmuntat, ni s'ha extingit, sinó que continua treballant i molt. Una primera feina és de suport al sector. Hem estat permanentment a disposició de les ONGDs per salvar tots els projectes possibles. En aquest sentit, el govern ens acaba d'aprovar que els programes vigents, que havien de finir el 2012, es puguin executar el 2013 i el 2014. També hem ofert al sector la possibilitat de signar un acord amb mesures de suport, des de facilitar el crèdit fins a proporcionar locals que evitin lloguers.
Sobretot calia, però, buscar recursos econòmics que complementessin el pressupost de la Generalitat. Amb aquest objectiu ens hem acreditat a EuroAid i a ECHO i podem dir que ja hem aconseguit finançament europeu per a dos projectes, un d'ells conjuntament amb la Federació Catalana d'ONGDs. Continuem batallant en aquesta línia i també per treballar amb el Banc Mundial i el BID.
A través d'acords amb Cambres, Pimec, Foment, Rotary i Confederació de Comerç hem obert de bat a bat la possibilitat d'aconseguir patrocinis privats. I en el marc del Consell de Cooperació hem aprovat un codi ètic del patrocini, amb un proposta consensuada amb UGT i CCOO. També estem treballant per donar empenta a les plataformes que, en aquest moment, estan treballant per aconseguir microdonacions per a la cooperació.
Un sistema de cooperació, però, no comença ni s'acaba en el suport a les ONGDs. Hem posat ordre a l'Agència, donant-li una estructura administrativa i financera fiable. Malgrat la dràstica reducció de personal, hem elaborat una Estratègia País Senegal, n'estem preparant una per al Marroc, unes Directives de Sostenibilitat per a la Cooperació, una Estratègia Europea i una Avaluació Moçambic.
Conscients que quan hi ha pocs diners és moment de posar en joc els recursos humans i de coneixement, hem aprovat un protocol de relació amb els departaments de la Generalitat. Volem treure rendiment de totes les experteses que tenim dins del Govern i posar-les al servei del desenvolupament. També tenim la voluntat de treballar la coherència de polítiques entre la cooperació i la resta d'àmbits del Govern.
Ens hem coordinat, com mai abans, amb l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació. I també podem dir que, des de Catalunya, liderem la cooperació descentralitzada europea i internacional davant la Comissió Europea, Nacions Unides i l'OCDE. I, finalment, hem fet nostre el concepte de cost zero . Zero euros ens va costar, per exemple, l'espot sobre la malaltia de Chagas que vam fer amb Leo Messi. Unes 200.000 persones el van visitar en un sol dia a YouTube, cosa que demostra que la manca de diners és un inconvenient però no pas un impediment per fer cooperació.
És moment de fer balanç. Durant l'any i mig d'aquesta legislatura escapçada, amb unes circumstàncies completament anòmales, amb una herència molt pesada, amb retallades i impagaments, el vaixell ha continuat navegant. La màquina està molt més a punt que no pas quan ens la van lliurar. Les línies de futur estan apuntades. Ni hem desballestat, ni hem extingit. Hem treballat dins les circumstàncies que hi havia i no se'ns pot jutjar com si fossin normals. I, en qualsevol cas, a les eleccions és molt important anar-hi amb plena consciència del que ha retallat cadascú.
