"Què cony és la dreta mediàtica?"

"Què cony és la dreta mediàtica?", es preguntava l'altre dia Ana Rosa Quintana des del seu plató a la tele dels Berlusconi, hores després que Pablo Motos entrevistés Pedro Sánchez a la televisió del Grupo Planeta. El cas és que sembla que al president del govern espanyol algú l'ha convençut que tampoc no està tan malament que el candidat d'un partit parli dels mitjans de comunicació i fins i tot critiqui certs periodistes, tot i que, això sí, Pedro Sánchez encara assenyala els pecats però protegeix els pecadors. M'encantaria haver-lo convençut quan en vaig tenir l'ocasió, i mira que ho vaig intentar, però no me'n vaig sortir. Fins no fa gaire existia una regla no escrita segons la qual els mitjans o els periodistes mai poden ser objecte de la crítica per part d'un líder polític. La sanció prevista per a qui gosés fer tal cosa era ser assenyalat per mitjans i periodistes com un enemic de la llibertat de premsa. Que m'ho diguin a mi...

Però el president ha decidit rectificar-se a si mateix una vegada més, i fa un mes que no para de dir el que abans només dèiem alguns incauts. El 31 de maig, dos dies després d'anunciar l'avançament electoral, Sánchez va dir als parlamentaris del seu partit: "Des de la posició de domini que tenen les grans empreses als grans mitjans de comunicació es desfermarà una campanya ferotge d'insults i de desqualificacions. Veurem en programes de màxima audiència gent que només es representen a ells mateixos pontificar i insultar sense dret a rèplica. S'inventaran barbaritats i res és nou, perquè el que estan fent és copiar els mètodes dels seus mestres nord-americans". Deunidó.

En la seva entrevista amb Alsina a la ràdio del Grupo Planeta, Sánchez va assenyalar que hi ha una desproporció de mitjans de dretes a Espanya que ha tingut clars efectes polítics. Dies després, al programa de Jordi Évole, va dir que un dels seus errors més grans havia estat no adonar-se'n i avaluar el verí que ha inoculat la dreta tant política com econòmica i mediàtica a la societat espanyola. I va dir que per això havia d'anar a tots els programes, per punxar aquesta bombolla de mentides, de manipulació i de maldats. Després de la reunió amb els seus diputats i senadors, i després de les entrevistes amb Alsina i Évole, va arribar el torn a Motos. En la que potser ha estat una de les millors entrevistes de Pedro Sánchez, la dreta mediàtica va tornar a ser un dels temes clau a El hormiguero. Motos va preguntar a Sánchez si al seu programa es menteix, i Sánchez no es va tallar i va venir a respondre que sí, i fins i tot en va posar exemples.

Com va analitzar Manu Levin a La Base del dia 28 passat, la premsa ha acabat assumint que l'assumpte dels mitjans s'està convertint en un dels temes de la campanya electoral gràcies a Pedro Sánchez. Que Ana Rosa s'hagi hagut de preguntar en directe què cony és la dreta mediàtica és la millor prova que el tema està instal·lat. I a més s'està posant de moda, com explicava Levin, destacar el paper polític dels periodistes. Molts articles de premsa que van analitzar l'entrevista de Sánchez a El hormiguero parlaven més del rol de Motos que del del mateix Sánchez. Antonio Caño, exdirector d'El País, va atacar sense pietat Motos a les xarxes (perquè a parer seu no estava fent una bona entrevista) fins al punt d'haver de reconèixer l'endemà que potser se li havia escalfat la boca (qualsevol es fica amb Motos). De la mateixa manera, però en la direcció oposada, molts periodistes van assenyalar en el seu moment Jordi Évole com el responsable del mal rendiment de Yolanda Díaz a l'entrevista que li va fer en un restaurant japonès, fins al punt que el mateix Évole va arribar a disculpar-se també en un acte públic amb companys de professió: “No vaig tenir el meu millor dia”, va dir. Més enllà de les millors o pitjors intencions, actuacions i ideologies d'uns o altres periodistes, el que ningú ja no discuteix és que són tant o més importants que els mateixos dirigents polítics. I, efectivament, és així.

Però el problema no és aquest. El problema és la correlació. Évole és una excepció que, a més, ja no pot competir com en el passat amb les audiències de Motos. Sánchez ha ficat el problema de la dreta mediàtica en la campanya, però em temo que arriba tard. “No he sabut avaluar la força corrosiva de la dreta mediàtica”, va dir a Évole. Tant de bo no sigui massa tard, però em temo que serà difícil revertir en unes setmanes els resultats del treball cultural i ideològic constant d'una dreta mediàtica que entén Gramsci molt millor que l'esquerra.