Un món convuls on rep (també) el sector turístic

BarcelonaSón temps convulsos en l’escena global. Les guerres, el terrorisme, les epidèmies o les catàstrofes naturals omplen cada dia les portades dels mitjans de comunicació de tot el món. La sensació d’inseguretat creix -especialment a Occident- però la xifra de turistes no para d’augmentar. Ho fa de manera desigual i abandonant les destinacions considerades més perilloses. Tot i que la percepció no es correspongui amb la realitat. Amb les estadístiques a la mà, Europa és un dels indrets més pacífics del món, tot i els atemptats que han colpejat París i Brussel·les. A l’altra banda, al nord de l’Àfrica i al Pròxim Orient, el nombre de turistes no remunta.

“Vivim en un món cada vegada més global i les amenaces ho són també cada cop més. El risc augmenta en general, i pel fet d’haver-hi turisme no hi ha automàticament més risc”, reflexiona Francesc González, professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC i especialista en turisme. I afegeix per què es tria atacar indrets turístics: “Les destinacions turístiques són un objectiu molt atractiu per als terroristes. L’acció té una repercussió mediàtica internacional molt potent si passa en un indret concorregut per turistes”.

Viatjar o no viatjar

Les recomanacions de viatge que elaboren els diferents governs occidentals -a Europa una bona referència és la del Foreign Office- són una bona mostra del panorama que afronta un món cada cop més ben connectat i amb més gent disposada a viatjar. No cal pensar en Síria, com a país en guerra, per trobar recomanacions de viatge preocupants. Espanya mateix -com França i Bèlgica- apareix descrita com una zona amb una “alta amenaça de terrorisme”. De la part sud de Turquia, la península del Sinaí o l’est d’Ucraïna hi diu que és millor no posar-hi els peus.

Però hi ha circumstàncies que són incontrolables, segons explica Yolanda Onghena, investigadora sènior associada al Cidob: “El turisme és emoció. La motivació de la gent per anar a un lloc… és molt difícil de controlar. Si busques sol i platja i volies anar a Tunísia potser trobes alternatives. Però si vols veure les piràmides, només pots anar a Egipte”. Una altra cosa és veure com es crea la sensació de seguretat i es garanteix la integritat de les persones, ja que tampoc “es pot caure en les expedicions turístiques que s’assemblen a expedicions militars”. “En el turisme, en què tot és tan exòtic i paradisíac, quan topes amb un militar… són dues realitats tan diferents”, raona Onghena.

Al final hi guanyen tradicionalment els mercats alternatius considerats més segurs, entre els quals hi ha especialment el català, el balear i, en general, l’espanyol. Per a Francesc González, són “espais segurs, amb serveis turístics avançats quan hi ha problemes en els competidors”.