La conversa amb Bruce Springsteen

Un, dos, tres, quatre... Així comença la carta que ens escriu Bruce Springsteen des de la pel·lícula Letter to you, que acompanya el seu nou disc. Com quan marca l’arrencada a la E Street Band per començar a tocar. Com si el documental fos un concert on comença explicant el motiu de la missiva: “Des de fa quaranta-cinc anys estic a mitja conversa amb aquests homes i dones que m’envolten i també amb alguns de vosaltres [...]. He intentat que aquesta conversa sigui essencial, divertida i entretinguda”. I ens diu que la seva intenció de trobar algú amb qui comunicar-se quan va començar a tocar la guitarra ha sortit millor del que mai havia somiat i que continua sentint aquesta imperiosa necessitat de fer-ho. I la prova és tot el que veurem i escoltarem a continuació. L’escoltem mentre contemplem el paisatge nevat de Nova Jersey a vista de dron i la banda en un acollidor estudi de parets de fusta on assagen i enregistren el disc. La sala està presidida per una fotografia de la casa on va néixer Springsteen, no gaires quilòmetres enllà. Sovint es veu la imatge darrere del Boss mentre ell canta. Letter to you apel·la al record i als orígens. Hi parla de la seva primera banda de música, The Castiles, i confessa haver rumiat molt sobre el fet d’haver-se convertit en l’últim membre viu d’aquell grup. I que aquestes reflexions l’han portat a escriure Letter to you. Per tant, la carta de Bruce Springsteen té alguna cosa de pregària i de llegat testamentari. És inevitable entendre aquest treball musical i fílmic amb una pàtina de nostàlgia i d’emotivitat trista, malgrat que les imatges de fraternitat de la EStreet Band estiguin plenes de rialles, brindis, mirades còmplices i la tranquil·litat d’esperit que tothom aspira a aconseguir quan té bona part de la trajectòria feta. Tant a nivell de missatge com musicalment, la carta té ressonàncies del passat. Per això el documental és en blanc i negre i només les antigues pel·lícules de súper 8 de la seva infantesa són en color. Com si el pas del temps hagués destenyit les vivències. La carta i les cançons estan plenes de les paraules que durant tants anys han esquitxat les cançons de Springsteen: night, guitar, song, heart, fear, time, house, ghost, train, death, soul, dream...

I, com sempre passa amb Springsteen, connectes les teves pròpies emocions al relat de les seves experiències. I és inevitable commoure’s, no només pel sentiment d’admiració a la feina feta i a l’estrella que idolatres, sinó per la manera com aquestes cançons de Letter to you i les reflexions que les acompanyen en la pel·lícula et transporten al teu propi passat, a les teves circumstàncies individuals, però, sobretot, als moments d’aquesta conversa que, al llarg de molts anys, mantenim amb Springsteen. I el camí nevat que el dron ressegueix enmig dels arbres no és altra cosa que el passeig que hem compartit. En algun moment, al final de la carta, Springsteen sembla que ens prepari per a la seva absència. I rellegir aquesta magnífica carta que ens ha escrit serà, segurament, un consol. De moment, tenint en compte que la pandèmia ens ha privat d’una gira, la pel·lícula Letter to you ens serveix d’agradable succedani.