Controlar la direcció de l’estat
El PSOE tomba (amb el PP i Vox) la comissió d’investigació sobre les diguem-ne “activitats” del rei emèrit amb les targetes opaques, tot i que no fa gaire van dir que “seguirien el consell dels lletrats”. Potser es pensaven que, com sempre, els lletrats dirien que no. Han dit que “sí”, però avall va que fa baixada.
L’excusa que donen els del PSOE és que “entre les funcions del poder legislatiu no hi ha la de controlar la direcció de l’estat”. Vaja. Llavors vol dir que la “direcció de l’estat” no té qui la controli. No es posarà pas a controlar-la la reina Sofia o en Froilà, la direcció de l’estat. El rei pot disparar contra animals o persones, pot gastar diners negres, pot fer viure l’amant a palau a compte dels pressupostos, que no passa res. Fixeu-vos que la comissió es proposava només per al període posterior a l’abdicació, perquè durant el regnat era inviolable i, per tant, podia fer el que li sortís de la reial carn d’olla, que no es podia investigar, ni sancionar. Si fos honorable, no li caldria per res la inviolabilitat i hi hauria renunciat. El seu hereu, també. L’únic que ha llepat és el cunyat, l’Urdangarin, del que fa dies que no sabem res. Suposo que el raper Valtònyc, que si fos a Espanya estaria a la presó per haver rimat “Borbones” amb “ladrones”, ja deu estar pensant en un nou hit que digui: “No faràs una comissió d’investigació i no sabràs què ha fet el Borbó”.
D’entre les excuses, tan florides, que donen hi ha la que diu que “investigar el rei és erosionar el sistema constitucional”. És allò tan antic de “separar l’autor de l’obra”, oblidant que, en aquest cas, l’autor i l’obra són el mateix, perquè els reis normalment obtenen la feina per herència, no pas per concurs públic. És cert que les reines, no. Les reines l’obtenen pel matrimoni, que és una mena de concurs públic. I Joan Carles, tot s’ha de dir, no la va obtenir tampoc per herència, sinó perquè Francisco Franco el va triar a ell, i no al seu pare. Es pot dir, doncs, que és una mena de meritocràcia.
