El control en temps de pandèmia

PeriodistaTRANSFORMACIÓ. El confinament ens ha canviat. Ens ha recordat la priorització de la cura, ha afegit cruesa i distància al cop de la pèrdua, hem hagut d’aprendre a gestionar les absències i readaptar-nos a una socialització sense contacte físic. La urgència per controlar l’emergència sanitària també ha transformat el nostre pas del temps. Ens hem aturat per frenar la pandèmia mentre les nostres noves rutines es dilaten en el temps sense canviar d’espai.

Google acaba de publicar la fotografia d’aquest replegament. Un mapa en temps real dels moviments de població en 131 països. És la imatge de la resposta de les poblacions a les ordres de distanciament social. Estem geocalitzats a través dels mòbils. El confinament ha enfortit, encara més, el posicionament global de Netflix, Amazon o Google. El trànsit d’usuaris a Facebook s’ha disparat. Hem instaurat les videotrucades, el teletreball, el consum per internet i l’educació online -no per a tots-. S’ha accelerat la digitalització d’una gran part de la població i amb ella s’eixampla també la asimetria de la informació que, des de fa temps, permet a les grans corporacions tecnològiques saber cada cop més coses de nosaltres i a nosaltres ben poc d’elles. S’accelera també la asimetria de possibilitats entre els que estan connectats i els que no. És el desequilibri del segle XXI, que s’afegeix a les moltes desigualtats que ja arrosseguem.

MODELS. Mentre a Europa debatem els límits del control social sobre l’epidèmia i la cessió de dades per monitoritzar la població, la crisi del coronavirus ha accelerat també l’expansió del nou ordre digital i, en ple desafiament sanitari, ens veiem obligats també a prendre un munt de decisions ètiques.

Fa temps que la Unió Europea debat com es pot construir un model tecnològic i de gestió i anàlisi de dades que no suposi haver d’escollir entre el capitalisme de Silicon Valley, que acumula informació social en mans privades per a beneficis lucratius, o el sistema xinès que les concentra en mans de l’estat per imposar un control social. Entre l’autocràcia digital i el capitalisme de plataforma.

Pequín ja ven ara el seu model de control social i policial de la població com un èxit en la lluita contra la pandèmia. Un món d’aplis espia i drons termòmetre. Però encara no hi ha res definitiu. L’accés a les dades serà la pròxima gran confrontació transatlàntica, ara soterrada per l’última derrota europea de desunió davant l’emergència.

COSTOS. Som en un moment de lluita per la supervivència. La personal. La política i la geopolítica. Quan la corba de contagis comenci a baixar, vindran els costos econòmics i socials; la revolta dels que hauran patit encara amb més crueltat els efectes d’una pandèmia que s’acarnissa amb els més vulnerables -els vells, els malalts, els que viuen en barriades insalubres o els que no podran pagar-se els tractaments sanitaris-; els efectes de les incerteses personals i polítiques d’aquests mesos de confinament, i el llast de les concentracions de poder i les temptacions autoritàries que han emergit amb els estats d’alarma. D’aquesta pandèmia en sortirem transformats, però encara no sabem com.