La contribució d’Antoni Subirà a la política de clústers
Universitat de Harvard / Banc Mundial / TCI NetworkFa tan sols uns mesos la Generalitat de Catalunya va retre homenatge a Antoni Subirà en l’acte de commemoració dels 25 anys de la política de clústers que ell mateix va iniciar. Tristament Antoni Subirà ens ha deixat, i és moment de reflexionar sobre tot el seu treball relacionat amb els clústers i l’impacte que ha tingut a Catalunya i més enllà. Subirà va ser un dels pioners a aplicar les polítiques de promoció i desenvolupament econòmic basades en clústers, un nou enfocament impulsat pel professor Michael Porter en el seu llibre The competitive advantage of nations el 1990. Quan va ser nomenat conseller d’Indústria, va rebre del professor Eduard Ballarín, company seu de l’Iese, un manuscrit del llibre, i automàticament va quedar molt interessat pel seu contingut, fins a tal punt que va començar a desenvolupar-ne les idees mentre el llibre es publicava. El treball de clústers de Catalunya va ser poc després destacat com a exemple en el llibre del professor Michael Porter On competition (1998), i diversos estudis del cas de Catalunya es van començar a ensenyar a l’escola de negocis de Harvard. Així mateix, vint anys més tard les polítiques de Catalunya han estat reconegudes per tot el món, fins al punt que Catalunya ha esdevingut seu d’institucions globals de clústers com el TCI Network i la Fundació Europea de Cluster Excellence, que han estat presidides i promocionades pel mateix Subirà.
Una política de clústers que va funcionar
El més destacable de tot és que el model va funcionar. Quan el govern francès va llançar la seva política de clústers, el model de Subirà va ser presentat com el que va aconseguir doblar el PIB per càpita de Catalunya en deu anys. Però, de fet, Subira no va parlar gaire de clústers durant el seu temps al càrrec, preocupat que si cridava l’atenció sobre les iniciatives de clústers que estaven en procés es tornarien un objecte de “desig polític” i de recerca de subsidis per part d'altres empreses. En lloc d’això, Subirà parlava d’objectius més amplis, com “la internacionalització de les empreses catalanes” o “l’increment dels nivells de qualitat per participar en cadenes de valor globals”. Va posar en pràctica les polítiques de clústers amb la seva habitual manera pràctica i realista, treballant de manera propera amb els emprenedors locals, microclúster a microclúster, fins a cobrir tota l’economia de Catalunya.
Gràcies als seus orígens en la indústria tèxtil a Mataró, Subirà comprenia perfectament la realitat dels emprenedors locals i el que necessitaven les empreses per moure’s al següent nivell. Subirà mai es va deixar portar per l’última moda del moment per escollir els “sectors guanyadors o estratègics”. En comptes d’això, va treballar amb tots els sectors presents a Catalunya. Quan pocs veien futur en el sector tèxtil o en la joieria de manera tradicional, ell va ajudar a motivar les innovacions i transformacions que han donat lloc a algunes de les empreses més importants de Catalunya, com Mango, Desigual i Tous. En el clúster dels assaonadors de la pell d’Igualada, que en l’estudi del cas de Harvard el 1995 es va anomenar “l’aneguet lleig” dels sectors a causa del seu impacte mediambiental, Subirà va ajudar a transformar el sector que en dues dècades s’ha convertit en un líder mediambiental que treballa per a les marques de luxe més sofisticades.
Antoni Subirà no disposava de subsidis de la UE ni incentius fiscals per oferir i, per tant, es va dedicar a ajudar a la construcció d’actius arrelats a la regió com centres tecnològics, instal·lacions per fer tests de qualitat i serveis compartits. Construint i millorant la qualitat de l’entorn i no donant subsidis o beneficis fiscals. Aquests actius han resultat en menors costos i una gran resiliència en les crisis davant la competència d’altres regions.
Compartint la seva experiència
La contribució d’Antoni Subirà no es va acabar quan va deixar el càrrec de la Generalitat, l’any 2003. Va tornar a la seva antiga feina a l’Iese com a professor i va esdevenir un líder intel·lectual internacional. El seu caràcter obert i el seu interès innat en cada emprenedor que coneixia i en cada nova regió on treballava van fer que la seva experiència servís tant per treballar amb l’ex primer ministre finlandès Esko Aho, en polítiques de clúster europees, com per assessorar les autoritats locals del Cauca (Colòmbia) sobre com desenvolupar els sectors artesanals en comunitats indígenes rurals. Tant si tractava amb el conseller delegat d'una gran empresa automobilística alemanya com d'un un petit assaonador de cuir, Subirà tenia el do d'establir un diàleg amb els emprenedors basat en oportunitats i no només en problemes, tot posant distància entre el desenvolupament econòmic i la política. El seu llegat estarà sempre viu en l’impacte que va tenir en la seva estimada Catalunya, en les idees que va institucionalitzar i en les moltes persones a les quals ha servit d’inspiració.
