És relativament fàcil treure pit antirracista davant de la Sílvia Orriols perquè els seus postulats són netament excloents i xenòfobs. Les feministes que venim de famílies musulmanes sempre hem hagut d’aguantar la llufa de l’extrema dreta: cada cop que assenyalem la misogínia de l’islam, automàticament ens alerten sobre el risc que aquestes formacions s’apropiïn de les nostres proclames per tal de legitimar els seus postulats. I doncs, què hem de fer? Callar, ens diuen alguns sectors de l’esquerra com si les feministes haguéssim inventat el feixisme. També ens insten a abraçar la religió dels nostres pares com a identitat essencial i immutable i a defensar-la públicament amb l’ús del mocador. Que el mocador sigui el que és, un invent masclista, ara és igual, perquè, ens alliçonen els progres islamofílics, el més important és frenar l’Extrema Dreta. Però és que resulta que els qui convencen les nenes que el seu cos és un pecat i que deuen obediència al marit són tan feixistes com els ultres europeus. A Catalunya, com que ens avancem a tot, hem vist, sense creure’ns-ho els que hem rebut una educació laica, com les formacions que es diuen republicanes i progressistes han inclòs la retòrica islamista i reislamitzadora en els seus discursos. De manera que les nenes catalanes musulmanes ja no tenen qui les protegeixi d’aquesta reacció fonamentalista perquè qui la difon és ERC al Parlament. Els nostres drets i llibertats els importen un rave; si ens han de vendre per presentar-se com l’opció contrària a la Sílvia Orriols o a Vox, que la realitat no els espatlli un bon eslògan.
Aliança Catalana i ERC o la CUP no són tan diferents en el tema del tractament a la immigració quan una vegada i una altra pretenen “comunitaritzar” els catalans d’origen musulmà. Ho repetiré tantes vegades com calgui: no existeix la “comunitat musulmana”, és un invent dels polítics que voldrien tenir acotat aquest sector de nous votants i els autoproclamats líders que s’erigeixen en representants d’aquesta suposada comunitat. Que la Sílvia Orriols ens consideri a tots iguals com a part d’un grup homogeni i compacte amb unes característiques que ens fan intrínsecament diferents dels “catalans de debò” i ens condemni a la segregació per origen és lògic tenint en compte la visió genètica de la identitat que gasta la ripollesa, però que siguin ERC i la CUP els que ens tornin a tancar en una reserva índia islàmica és de bojos. No ens volen ciutadans i prou, necessiten dirigir-se a nosaltres en termes de confessionalitat. On és el republicanisme laic? Ferrer i Guàrdia es regira a la seva tomba i encara troba més inútil el seu afusellament. Fan bandera d’un símbol netament masclista com és el mocador, avalen totes les discriminacions contra les dones musulmanes i teocratitzen les institucions democràtiques apel·lant a la religió d’un sector dels votants. No, per molt que ho proclamin, el contrari a la Sílvia Orriols no és promoure l’islam a les escoles ni el burquini ni coquetejar amb el salafisme. El contrari a la Sílvia Orriols és considerar-nos a tots ciutadans per igual i no condemnar-nos a la pertinença tribal. No som essència ni per a uns ni per als altres i el que cal és que ens tractin com a persones individualment respectables els drets de les quals han de ser defensats exactament de la mateixa manera que es defensen els drets del que no tenen arrels en terres musulmanes. Abraçar i promoure el fonamentalisme, l’identitarisme religiós en detriment de la consciència i la responsabilitat ciutadanes dels nous votants per brandar l’espantall de l’extrema dreta és una irresponsabilitat electoralista que el que demostra és una nul·la preocupació per la integració o la convivència.
