No sé si és bona idea celebrar uns Jocs Olímpics d’Hivern enmig d’una esfereïdora crisi climàtica mundial i en un país que no té ni les condicions climàtiques ni les instal·lacions òptimes per fer-ho. El que sí que sé és que les dues consultes populars no referendàries que ha proposat el Govern de la Generalitat per al 24 de juliol no s’haurien de celebrar, com a mínim en les condicions establertes pels dos decrets que les insten. De fet, el Govern ja ha pres la decisió d’impulsar la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona. I es fa difícil no pensar que la jugada de sotmetre la candidatura a dues consultes populars –que són formalment no vinculants però que diversos membres del Govern han declarat que es prendran com si ho fossin– no és més que un intent estratègic del mateix Govern de “legitimar democràticament” una decisió que és controvertida i perillosa. Però els referèndums i les consultes populars no referendàries són instruments de participació ciutadana extremadament delicats. I el que neix com un intent de “legitimar” una decisió política ja presa pot convertir-se ràpidament en una deslegitimació en tota regla, si no s’organitzen amb la màxima cura. Porto 25 anys estudiant i defensant la legitimitat democràtica i els mecanismes de participació ciutadana, i no puc deixar de dir que aquestes consultes no estan ben plantejades i que podrien esdevenir il·legítimes. Em centraré només en els dos problemes principals.
El primer problema de legitimitat democràtica és també el més important. La Generalitat organitzarà dues consultes, una de principal i una de secundària. La principal –que es realitzarà a les sis comarques de la vegueria Alt Pirineu i Aran, amb una població censada de 76.677 persones de les quals podran votar tots els ciutadans espanyols de més de 16 anys– és la que determinarà si la Generalitat demana al COE presentar candidatura. La consulta secundària –que es durà a terme a les comarques del Ripollès, Berguedà i Solsonès, amb una població censada de 79.258 persones– només permetrà preguntar als ciutadans de més de 16 anys si volen que la seva comarca s’involucri en el projecte dels Jocs. ¿Però com és possible que menys de 70.000 potencials votants de la primera consulta, menys d’un 10% de la població de Catalunya, puguin determinar si la Generalitat impulsa aquesta candidatura, quan es tracta d’una acció que clarament ens afecta molt directament a tots els catalans?
S’ha dit que el criteri de demarcació territorial era el de les comarques on s’havien de celebrar les proves esportives. Però és evident que això no és així, perquè algunes de les proves en principi s’haurien de celebrar a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això per no esmentar que el nom “Barcelona” apareix a la mateixa candidatura. Si el criteri és el que s’ha dit, hauríem de poder votar també els ciutadans de l’àrea metropolitana. Per altra banda, els principis democràtics més bàsics estableixen que en consultes d’aquest tipus han de poder votar en condicions d’igualtat totes les persones potencialment afectades per la decisió. Per què no consultar llavors a tots els catalans i catalanes? És difícil no pensar que darrere d’aquesta restricció no hi ha hagut un intent de manipulació territorial, el que en anglès es coneix com a gerrymandering, atès que les comarques incloses en la primera consulta són aquelles on les enquestes prèvies mostraven un grau de suport més elevat als Jocs, a diferència del que passa a Barcelona. Si votéssim tots els catalans, la candidatura seria molt probablement rebutjada. Però sigui o no una manipulació, la restricció territorial de la consulta no és justificable.
El segon problema és que, quan falten poc més de dos mesos per a la celebració de les consultes, encara no ha pogut començar la deliberació pública sobre el projecte, que és condició essencial de la qualitat i la legitimitat de tota consulta. No és que no s’hagi parlat dels Jocs o que la Generalitat no hagi fet públics diversos informes que analitzen diversos aspectes d’una potencial candidatura. Però és que és impossible deliberar seriosament sobre el projecte concret de candidatura quan aquest encara no està ni definit. Per no saber, ni tan sols sabem si els Jocs se celebrarien parcialment a l’Aragó. És cert que això no és culpa, almenys del tot, del govern català. Però la seva obligació democràtica hauria de ser posposar la consulta a una data que sí que permetés una deliberació pública de qualitat sobre els detalls del projecte impulsat, entre ells els relatius al seu impacte mediambiental. I tot això sense entrar en els detalls més tècnics, que encara no coneixem, com per exemple si es podrà votar electrònicament.
És legítim que un govern promogui una consulta sobre la qual el mateix govern ja té posició presa. Però si ho fa ha de respectar els principis bàsics de legitimitat democràtica i la mateixa lògica de la participació ciutadana. I malauradament de moment no sembla ser el cas.
