Contra la caça
El 2020 hi havia 57.860 llicències de caça vigents a Catalunya. És a dir, un 0,77% dels catalans tenien llicència d’armes per matar animals considerats silvestres. Segons l'última memòria de la Generalitat, aquest grapat de, majoritàriament, homes va acabar amb la vida d’1,3 milions d’animals durant la temporada de caça 2019-2020: principalment tords, conills, tudons, perdiu roja, estornells i senglars. Però també becades, ànecs, xarxets, garses, fredelugues, guatlles, guineus, llebres, tórtores, cabirols, cabres salvatges cérvols, daines, isards, muflons...
La justificació que se’ns dona per acceptar la caça va adaptant-se als temps. Els caçadors parlaven abans de tradició, cultura i esport. Ara el pretext és més econòmic i de gestió de recursos. Segons diuen, la seva feina és essencial per mantenir els ecosistemes en equilibri i l’agricultura a ple rendiment. A la revista de la Federació Catalana de Caça s'hi pot llegir que els caçadors “estimen, custodien i protegeixen” el país. I la Generalitat no té cap problema en comprar aquest argumentari: el 2020 va concedir el 87% dels permisos excepcionals que els ajuntaments van demanar per fer batudes, fins a 1.540, en bona part a petició dels caçadors. La llei permet batudes fora de la temporada de caça si es produeix “una abundància d’individus que pugui ser perillosa o nociva per als humans, o perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la mateixa caça”. És a dir, a discreció.
Fa poc un grup d’experts europeus ha revisat per a les directives d'aus i d’hàbitats la llista d’ocells en perill de desaparèixer i ha fet entrar en pànic caçadors i negocis vinculats (evito a propòsit el terme cinegètic, perquè la seva definició habitual als diccionaris és un anacrònic “art de la caça”). Un dels ocells que es demana reconsiderar si seguir caçant és la perdiu roja, una de les “peces” de caça més preuades. El que passa amb aquest ocell és un trist reflex de com la crueltat va de la mà de l’absurditat. De perdius roges gairebé no se’n veuen als camps, de tan poques que en queden en llibertat. Tanmateix, el 2018 se’n van caçar 2,4 milions a tot l’Estat. D’elles, 2,2 milions havien estat criades en captivitat i alliberades per a la caça. A Catalunya, el 2020 es van criar i alliberar 105.000 perdius roges per als caçadors, que les van matar pràcticament totes.
La caça és una pràctica sense justificació ètica possible, sigui quina sigui la raó última, i moltes raons cal revisar-les; per exemple, no són raons de cap mena demanar matar animals perquè “molesten” els humans o “desequilibren” ecosistemes. Si algú molesta i desequilibra el planeta som nosaltres i no considerem per això anar matant humans. El que cal fer és invertir diners i imaginació en buscar solucions alternatives a les armes i canviar hàbits (dels humans!), no resoldre els problemes a trets guiats per les idees d’un 0,77% de la població que encara no ha descobert que estimar no té res a veure amb matar.
