Editorial publicat pel diari Avui (5-IV-1979) dirigit llavors per Jordi Maluquer i Bonet (Barcelona, 1935-2022). Avui fa quaranta-cinc anys de les primeres eleccions municipals democràtiques convocades a l’estat espanyol des del 1934. La victòria a la majoria dels municipis importants de Catalunya va ser per als socialistes, seguits dels comunistes i dels convergents. Aquesta correlació de forces va propiciar un anomenat pacte de progrés entre els tres partits per al govern municipal. L’abstenció de l’electorat va ser del quaranta-sis per cent.
El tret més destacat d'aquestes eleccions municipals ha estat la voluntat de renovació detectada a tot arreu. En un camp on predominaven ajuntaments provinents del règim anterior o, si eren nous, encara designats a dit, el continuisme no ha tingut crèdit i les forces de progrés han estat les guanyadores en la majoria d'ajuntaments. Creiem que el nacionalisme ha sortit reforçat pels resultats obtinguts i, malgrat que l'electorat de cada municipi ha anat a resoldre el seu cas, el tret comú que hi haurà una forta política municipal autònoma respecte a les decisions del govern central de Madrid, és subratllat a Catalunya pel predomini de les forces que no són pas les que governen arreu de l'Estat. Cal subratllar també que, com és natural, l'alcalde del cap i casal serà de la força política majoritària a Catalunya si una aliança impensable no ho impedeix. En nombre de regidors, en vots, en nombre d'ajuntaments que poden dominar —i encapçalats pels socialistes-, les forces de progrés (PSC, CiU i PSUC) han guanyat a Catalunya. La força en regressió ha estat CC-UCD. Cal remarcar el triomf de CiU en quantitat d'ajuntaments i en nombre de regidors, el fet que el PSUC probablement tindrà alcaldes en ciutats industrials molt importants, la presència d'ERC en molts municipis -amb dos llocs a l'ajuntament de Barcelona-, la desfeta de CD i l'arribada a molts ajuntaments de grups nacionalistes sense representació actual al Parlament. Cal esperar de tots els elegits eficiència, il·lusió i dedicació per a superar els anys d'endarreriment. I cal encoratjar les forces democràtiques perquè acceptin els resultats i cerquin la concòrdia per fer governables els ajuntaments ara elegits. El país ho necessita. Cal començar ara una etapa enardidora, reconstruir el país des de la seva base, que és el municipi, recatalanitzar la vida ciutadana des de la medul·la i fer cas a les expectatives de treball en bé de tots, accentuant els aspectes socials i comunitaris que els resultats palesen. I aquest enardiment, que obliga els qui ens administraran a trobar vies de solució als greus problemes pendents, comporta també que el ciutadà col·labori, participi i s'interessi en les solucions, hi doni suport i sàpiga no perdre la paciència si, triats els camins, els conflictes no es resolen amb la velocitat que desitjaria. Cal suposar que els qui governen l'Estat deuen haver comprès la voluntat popular i que no deuran posar traves a l'accent català i socialitzant que ha de tenir la vida ciutadana. Que el bé comú per sobre dels interessos particulars, que el respecte a la natura i als patrimonis culturals del poble s'imposin a casa nostra com a norma progressiva i sense retrocés.
