Entra a la sala de professors, es treu l’abric, el penja a l’armariet i saluda els dos companys que ja hi són, amb un “Bon any”. Ja fa dies, esclar, que ha començat l’any nou, però avui és el primer dia que es veuen, els del claustre. “Què? Com prova l’any?”, li etziba el de literatura, amb el to, exagerat, de qui sap que està fent servir un clixé. I tot seguit: “Què t’han portat els Reis?” Ella somriu, amb la boca premuda de la insinceritat. “Carbó!”, fa, de broma. Ell, llavors, explica que li han regalat llibres, “perquè amb això sempre l’encerten”, i un viatge. El cap d’estudis, que es prepara un cafè, s’exclama, sorprès, i diu que a ell, com cada any, un whisky, que en fa col·lecció.
Somriu en escoltar-los. A ella, el marit i els fills li han regalat una roomba. Cap peça de roba, cap eina o complement per als hobbies que té, com ara les plantes o el gimnàs (i no cal dir que els llibres). Una roomba els feia falta, a casa, potser, però que li haguessin regalat a ella amb el cartellet del nom on deia “Laura”, i no pas “Família Llop”, li va saber greu. El seu home va dir: “Perquè no et queixis més de la pols de sota el sofà!” I ho va dir somrient, esclar, amb un gest triomfal, però als ulls se li veia la guspira de com la considerava. I, sobretot, com no la considerava.
Ella, a ell, li va regalar el robot de cuina que anhelava. Li sembla, ara, que un estri de neteja no és ben bé el mateix que un estri de cuina. Cuinar tothom ho troba creatiu i un robot per cuinar no és el mateix que un robot per escombrar. A ell, al marit, sovint la família o els amics li agraeixen el dinar, quan cuina (hi té molta traça), i amb aquest robot segur que farà coses bones que seran agraïdes. A ella, esclar, mai li agrairan que hagi passat la roomba. “Ei, mama! Ja no et sentirem!”, fa la filla gran, aplaudint com per riure. I ella pensa que és cert. Que li estan dient que no la volen sentir. “Se li pot posar nom!”, va exclamar el fill petit el dia de Reis. I tot seguit, va afegir: “Mama! Ja estàs plorant? Collons, mama, quins numerets...”
“Va, què, què t’han portat?”, li pregunta el de literatura. I llavors, ella, es llepa una ferida de la geniva i mormola: “Llibres”.
