El conte del Pere i el llop
El Madrid va recuperar el camí de la victòria dimarts a la Champions després de naufragar estrepitosament a Mallorca en l’últim partit de Lliga. Va guanyar a Turquia per la mínima i patint fins al final, però va tenir ocasions per tornar a casa amb una golejada. Entre els dos partits es va filtrar interessadament que Zidane se la jugava contra el Galatasaray. I que si no guanyava podria ser destituït, i el seu substitut seria un vell conegut de la parròquia blanca: José Mourinho.
Posem-hi context. Els pesos pesants del vestidor blanc no van acabar amb gaire bona relació amb el portuguès. Sobretot un, el capità. Sergio Ramos és el primer interessat que Mourinho no torni i, per tant, que continuï Zidane. A Marcelo també el podríem posar a la llista. I a Benzema. I segurament a algun més. I això, que ho sabem nosaltres, també ho sap la cúpula del Madrid. I, per tant, una bona manera de fer espavilar els jugadors és amenaçar amb un canvi que no volen.
I la filtració sembla que va tenir efecte, perquè l’equip va millorar a la Champions. Sobretot els mateixos jugadors que no volen Mourinho, que són els més discutits i els més assenyalats. La gran pregunta és fins quan durarà aquesta reacció i si és suficient. I, des d’aquest punt de vista, i després de veure el partit del Madrid i del Barça a Europa, ¿a qui beneficia més que no es jugui el clàssic aquest cap de setmana? Potser al Madrid, que hi arribava més justet però en canvi tenia l’oportunitat ideal de revifar i de reivindicar-se en un gran escenari. O potser al Barça, en què Messi està cada vegada millor i Ter Stegen està impecable, i que a Eibar va mostrar una de les millors cares de la temporada, tot i que també és cert que a Praga va ser molt irregular i li van crear moltes ocasions.
Certament, mai sabrem què hauria passat i si el resultat hauria canviat gaire respecte al 18 de desembre o quan es jugui finalment el partit. Però queda aquella sensació que és una modificació de calendari política i artificial, i que no calia.
Sigui com sigui, la plantilla del Madrid hauria de vigilar i no confiar-se amb les amenaces que filtra la directiva. Que no passi com en el conte del Pere i el llop, que anava fent broma i al final, quan el llop va venir de veritat, ningú se’l va creure i es va acabar menjant totes les ovelles. I aquesta és la part que més m’agrada de la metàfora. Que si Pere-Florentino continua amenaçant que vindrà el llop-Mourinho, quan vingui no s’acabi menjant totes les ovelles-jugadors i encara acabi pitjor de com està ara.